El culte als diners fa perdre el sentit de la gratuïtat. Diumenge VIII de durant l’any

Diumenge VIII de durant l’any. Cicle A
Barcelona, 2 de març de 2014

Avui l’evangeli de Sant Mateu ens fa arribar un avís de Jesús sobre els diners i l’ús que n’hem de fer.
Jesús ens prevé contra la idolatria dels diners, perquè a les seves urpes deixaríem esquinçat el millor de nosaltres mateixos i les millors raons per les quals viure.

Els diners són una eina certament poderosa. Amb ells es pot adquirir gairebé tot; es poden guanyar i adquirir coses tan valuoses com ara
– instrucció
– salut
– diversions
– plaer
– i àdhuc la voluntat de molta gent.

Els diners tenen un braç tan llarg i puixant que no resulta gens estrany que molts acabin creient que l’economia és el déu del món i els diners el seu profeta.

Ara bé: Jesús desmenteix rotundament aquesta taxativa sentència perquè els diners proporcionen molts béns, però són incapaços d’agenciar els més importants, els que són essencials per a viure.

Amb els diners es poden comprar disfresses, però no personalitat.
Amb els diners es poden comprar còmplices, però no amics.
Amb els diners es poden comprar tota mena de bibelots per a la llar, però no confiança i bona comunicació entre pares i fills.
Amb diners es poden comprar gigolós o prostitutes, però no amistat i amor.
Es poden comprar metralletes, però no llibertat i respecte i pau.

Amb diners sols, mai no s’aconsegueix una convivència
– harmoniosa
– somrient
– i fraternal.

Creure que els diners són omnipotents és un error funest a tots els nivells –personal, familiar i social–, perquè porta al convenciment que tot allò que fem o deixem de fer ha de ser convertible en moneda.

Algú ha dit –i amb raó– que qui creu que els diners ho poden tot, acabarà disposat a fer-ho tot a canvi de diners. Jo no m’atreveixo a subscriure aquesta asseveració, però sí que dic que aquella persona que ret culte als diners perd molts valors, entre d’altres el sentit de la gratuïtat.
És a dir, perd el millor que té la persona humana: la seva capacitat d’estimar i de crear felicitat gratuïtament.