Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Homilia del Papa Francesc a la casa de Santa Marta. Dijous 13 de febrer de 2014

Les lectures del dia et fan pensar sobre un doble camí: "de la idolatria al Déu vivent", i, al contrari, "del Déu vivent cap a la idolatria". La meditació del Papa parteix de l'Evangeli, en el que una "dona coratjosa", una cananea, és a dir una pagana, demana a Jesús que alliberi la seva filla del dimoni. És una mare "desesperada" -diu el Papa Francesc- "i una mare, davant de la salut d'un fill, fa el que sigui". "Jesús li explica que en primer lloc ha vingut per les ovelles de la casa d'Israel, però li explica amb un llenguatge dur: 'Deixa primer que es saciïn els fills, perquè no està bé prendre el pa dels fills i tirar-lo als cadells". Però aquesta dona, que certament no havia anat a la universitat, sabia com respondre". I respon –fa notar el Papa- "no amb la seva intel•ligència, sinó amb les seves entranyes de mare, amb el seu amor: "Però fins i tot els cadells mengen del que cau de la taula, dóna’m, aquestes engrunes a mi!'". Aquesta dona -explica el Papa- "no ha tingut vergonya" i per la seva fe Jesús "li ha fet un miracle":

"Ella s’exposava al risc de fer el paper de la trista figura, però ella ha insistit, i del paganisme i de la idolatria ha trobat la salut per la seva filla i per ella ha trobat el Déu vivent. Aquest és el camí d'una persona de bona voluntat, que cerca Déu i el troba. El Senyor la beneeix. Quanta gent fa aquest camí i el Senyor l’espera! Però és el mateix Esperit Sant que el porta endavant per fer aquest camí. Cada dia en l'Església del Senyor hi ha persones que fan aquest camí, silenciosament, per trobar el Senyor, perquè es deixen portar endavant per l'Esperit Sant".

"Però també hi ha el camí contrari", -observa el Papa- el de Salomó, com ens relata la primera lectura. Salomó era "l'home més savi de la terra", havia rebut de Déu grans benediccions, tenia "una fama universal, tot el poder", era "un creient en Déu, però què va passar?". Li agradaven les dones i va tenir tantes concubines paganes que li han fet "desviar el cor per seguir altres déus": això ha introduït els ídols a Israel. "I aquestes dones han debilitat el cor de Salomó lentament, lentament. El seu cor no va romandre íntegre en el Senyor, com el cor de David, el seu pare":

"El seu cor s’afeblí, s’afeblí tant que ha perdut la fe. Ha perdut la fe. L'home més savi del món s’ha deixat portat per un amor indiscret, sense discreció, s’ha deixat endur per les seves passions. "Però pare, Salomó no ha perdut la fe, ell creia en Déu i era capaç de recitar la Bíblia'. Sí, és cert, però tenir fe no vol dir ser capaç de recitar el Credo. Sinó que tu pots recitar el Credo i haver perdut la fe".
Salomó –ha seguit el Papa- "era pecador, com el seu pare David. Però després ha anat endavant i de pecador s’ha convertit en corrupte. El seu cor era corrupte, per aquesta idolatria. El seu pare era pecador, però el Senyor li havia perdonat tots els pecats, perquè ell era humil i demanava perdó". Salomó, però, era "tan savi", però la vanitat i les seves passions l’han portat a la corrupció. És justament en el cor, on es perd la fe":

"La llavor maligne de les seves passions ha crescut en el cor de Salomó i l’ha portat a la idolatria. I hem sentit, després de la primera lectura, en l’Al•leluia, aquest bonic consell: ‘Acolliu amb docilitat la paraula -amb docilitat-" la Paraula que ha estat plantada en vosaltres pot portar-vos la salvació’. Fem el camí d'aquella dona cananea, d’aquella dona pagana, acollint la Paraula de Déu, que ha estat plantada en nosaltres i que ens portarà a la salvació. Que la Paraula de Déu, potent, ens guardi en aquest camí i no permeti que fem cap a la corrupció i aquesta ens porti a la idolatria".

Traducció: Pere Prat –Catalunya Religió