Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Homilia del Papa Francesc a la casa de Santa Marta. Dilluns 10 de febrer de 2014

La primera lectura del dia parla d’una teofania de Déu en els temps del rei Salomó. El Senyor descendeix com un núvol sobre el Temple, que està ple de la glòria de Déu. El Senyor –comenta el Papa– parla al seu poble de tantes maneres: a través dels profetes, dels sacerdots, de la Sagrada Escriptura. Però amb les teofanies parla d’una altra manera, “diferent de la Paraula: és una altra presència més propera, sense intermediaris, directa. És la seva presència”. “Això –explica– passa en la celebració litúrgica. La celebració litúrgica no és un acte social, un bon acte social; no és una reunió dels creients per pregar junts. És una altra cosa. En la litúrgia, Déu és present”, però és una presència més propera. A la Missa, “la presència del Senyor és real, molt real”.

“Quan nosaltres celebrem la Missa, nosaltres no fem una representació del Sant Sopar. És una altra cosa: és realment el Sant Sopar. És realment viure una altra vegada la Passió i la mort redemptora del Senyor. És una teofania: el Senyor es fa present en l’altar per ésser ofert al Pare per la salvació del món. Nosaltres sentim o diem: “Però, jo no puc, ara haig d’anar a Missa, haig d’anar a escoltar Missa”. La Missa no se “sent”, es participa, i es participa en aquesta teofania, en aquest misteri de la presència del Senyor entre nosaltres”.

El pessebre, el Via Crucis, són representacions –ha explicat el Papa Francesc–; En canvi la Missa “és una commemoració real, és a dir una teofania. Déu se’ns apropa i està amb nosaltres, i nosaltres participem en el misteri de la Redempció”. Malauradament –ha remarcat– moltes vegades mirem el rellotge durant la Missa, “comptem els minuts”: ”no és l’actitud que ens demana la litúrgia: la litúrgia és temps de Déu i espai de Déu, i nosaltres ens hem de situar en el temps de Déu, en l’espai de Déu i no mirar el rellotge”.

“Realment la litúrgia és entrar en el misteri de Déu, deixar-se portar i trobar-se en el misteri. Per exemple, estic convençut que tots vosaltres veniu per entrar en el misteri; però potser algú diu: “Ah, he d’anar a Missa a Santa Marta perquè en la guia turística de Roma diu que s’ha d’anar a visitar el Papa a Santa Marta, cada matí: és un lloc turístic, oi? (rialles). Tots vosaltres veniu aquí, nosaltres ens reunim aquí per entrar en el misteri: és aquesta litúrgia. És el temps de Déu, és l’espai de Déu, és el núvol de Déu que ens envolta a tots”.

El Papa recorda que, quan era petit, durant la seva preparació de la Primera Comunió, hi havia un cant que deia com si l’altar fos custodiat pels àngels per donar “el sentit de la glòria de Déu, de l’espai de Déu, del temps de Déu”. I quan, durant els assajos, portaven les hòsties, deien als nens: “Mireu que aquestes no són les que vosaltres rebreu: aquestes no valen res, perquè no han estat consagrades!. Així, conclou el Papa, “celebrar la litúrgia és tenir aquesta disponibilitat per entrar en el misteri de Déu”, en el seu espai, en el seu temps, i confiar-se “a aquest misteri”.

Ens farà bé avui de demanar al Senyor que ens doni a tots nosaltres aquest “sentit del sagrat”, aquest sentit que ens fa comprendre que una cosa és pregar a casa, pregar a l’església, resar el Rosari, dir oracions tan belles, fer el Via Crucis, tantes coses boniques, llegir la Bíblia...i una altra cosa és la celebració eucarística. En la celebració entrem en el misteri de Déu, en aquell camí que nosaltres no podem controlar: només és Ell l’Únic, Ell la glòria, Ell és el poder, Ell ho és tot. Demanem aquesta gràcia: que el Senyor ens ensenyi a entrar en el misteri de Déu”.

Traducció: Josep Ma. Torrents –Catalunya Religió