Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Diumenge V de durant l’any. Cicle A
Barcelona, 9 de febrer de 2014

Amb una pinzellada, no exempta d’un cert humor, Jesús va tenir l’ocurrència de definir els seus seguidors amb uns trets ben característics als que els cristians hi hem fet poca o nul·la atenció.
Jesús veu els seus deixebles com homes i dones que han de ser “sal de la terra”. És a dir: gent que posi sal a la vida.
“Vosaltres sou la sal de la terra” –ens diu Jesús–. Però si la sal es torna sosa, amb què la salaran?

Els especialistes ens han parlat dels diversos aspectes del simbolisme religiós de la sal, molt estès en el món antic.
La sal hi apareix com imatge
– del que purifica
– del que dóna gust i sabor
– del que conserva els aliments que ens nodreixen.
Ben segur que la gent senzilla, que escoltava Jesús, captaven el simbolisme de la sal i entenien que l’evangeli pot posar en la vida de l’home un sabor i una gràcia desconeguts.

Harvey Cox ha dit que l’home occidental: “Ha ganado todo el mundo pero ha perdido su alma. Ha comprado prosperidad al precio de un vertiginoso empobrecimiento de sus elementos vitales.”
El tedi.
L’avorriment.
L’absència de sentit de la vida amenacen a molts i a moltes.

Les arrels d’aquest fenomen són complexos.
La societat industrial ens ha fet
– més laboriosos
– més metòdics i organitzats.
Però també
– menys festius
– menys lúdics
– menys imaginatius.

Els anàlisis dels observadors ens diuen que
– el talant festiu
– la tendresa
– la fantasia
– la creativitat
– el goig del jugar i del compartir
estan en una situació lamentable.
Estem en una mena d’anèmia de vida interior que ens impedeix experimentar i viure la vida de cada nou moment d’una manera més intensa, més alegre, més fecunda.

A on es troba la sal dels creients?
A on hi ha creients amb capacitat de contagiar entusiasme als altres?
Voleu dir que la nostra fe no ha esdevingut sosa?
Hem de redescobrir que la fe és la sal que ens pot assaborir i que ens pot fer viure d’una manera nova tot plegat
– la convivència i la solitud
– l’alegria i la tristesa
– el treball i la festa.
Ho hem redescobert, nosaltres, això?