"La gelosia, l’enveja i murmurar destrueixen les comunitats cristianes"

Homilia del Papa Francesc a la casa de Santa Marta. Dijous 23 de gener de 2014

Els cristians tanquen les portes a la gelosia, a l'enveja i a murmurar què divideix i destrueix les nostres comunitats: és l'exhortació que ha manifestat el Papa Francesc, aquest matí, en la missa que ha presidit a Santa Marta, en la sisena jornada de pregària per la unitat dels cristians

La reflexió del Papa ha partit de la primera lectura del dia que parla de la victòria dels israelites sobre els filisteus gràcies a la valentia del jove David. L'alegria de la victòria aviat es va convertir en tristesa i la gelosia del rei Saül davant de les dones que lloen David per haver matat Goliat. Així, "la gran victòria –el Papa Francesc afirma- comença a fer perdre el cor del Rei "en què s'insinua, com va passar a Caín, el "cuc de la gelosia i l'enveja." I com Caín i Abel, el rei decideix matar David. "Llavors, la gelosia en els nostres cors -observa el Papa- és una inquietud dolenta, que no pot tolerar que un germà o germana tingui alguna cosa que jo no tinc. "Saül, "en lloc de lloar Déu, com ho van fer les dones d'Israel, per aquesta victòria, prefereix tancar-se en si mateix, amargar-se" i "cuinar els seus sentiments en el brou de l'amargura".

"La gelosia condueix a matar. L'enveja porta a matar. "Ha estat justament aquesta porta, la porta de l'enveja, per la qual el diable ha entrat en el món. La Bíblia diu: "Per l'enveja del diable ha entrat el mal en el món'. La gelosia i l'enveja obren les portes a totes les coses dolentes. També divideix la comunitat. Una comunitat cristiana, quan sofreix
-alguns dels membres- d'enveja ,de gelosia, acaba dividida: un contra l'altre. És aquest un fort verí. És un verí que trobem en la primera pàgina de la Bíblia amb Caín".

El cor d'una persona afectada per la gelosia i l'enveja –subratlla encara el Papa- succeeixen "dues coses molt clares. "La primera és l'amargor:

"La persona envejosa, la persona gelosa és una persona amarga: no sap cantar, no sap què és la joia, sempre mira 'quina cosa té aquell que jo no tinc'. I això ens porta a l'amargor, la rancúnia que s'estén per tota la comunitat. ¨Són aquests, sembradors de l'amargor. I el segon comportament, que porta la gelosia i l'enveja, són les murmuracions. Per què aquest no tolerar que aquell tingui alguna cosa, la solució és abaixar l'altre , perquè jo estigui una mica més enlaire . I l'instrument és murmurar. Mira com sempre hi veuràs que darrera d’un rumor hi ha gelosia i enveja. I el rumor divideix la comunitat, destrueix la comunitat . Són les armes del diable".

"Quantes comunitats cristianes boniques" -ha exclamat el Papa- anaven molt bé, però llavors en un dels membres hi va entrar el cuc de la gelosia i l'enveja i, amb això, la tristesa, el ressentiment del cor i el murmurar. "Una persona que està sota la influència de l'enveja i la gelosia -insisteix- mata", com diu l'apòstol Joan: "Tot aquell que odia el seu germà és un assassí." I "l’envejós, el gelós, comença a odiar el seu germà. "Per tant , conclou:

"Avui, en aquesta Missa, preguem per les nostres comunitats cristianes, perquè aquesta llavor de la gelosia no se sembri entre nosaltres, perquè l'enveja no trobi lloc en el nostre cor, en el cor de les nostres comunitats, i perquè puguem seguir endavant amb la lloança del Senyor, lloant el Senyor amb alegria. És una gran gràcia, la gràcia de no caure en la tristesa, en ser un ressentit, en la gelosia i en l'enveja".

Traducció: Pere Prat –Catalunya Religió