“Déu també plora, té el cor d'un pare que mai nega als seus fills”

Homilia del Papa Francesc a la casa de Santa Marta. Dimarts 4 de febrer de 2014

Les lectures del dia presenten la figura de dos pares: el rei David, que plora per la mort del seu fill rebel Absalom i Jairo, el cap de la sinagoga, Jesús prega per que curi a la seva filla. El Papa explica el clam de David davant la notícia de la mort del seu fill, tot i que va lluitar contra ell per conquerir el regne. L'exèrcit de David va guanyar, però a ell no l' interessava la victòria, esperava al fill! Ell estava únicament esperant el fill! Ell era el rei, el cap del país, però era el pare! I així, quan va arribar la notícia de la mort del seu fill, va ser sacsejat per una tremolor: va pujar a la planta superior i de cop... va plorar.

"Deuria dir-se: "fill meu, Absalom. Fill meu! Fill meu, Absalom! Tant debò hagués mort jo en el teu lloc! Absalom, fill meu! Fill meu". Aquest és el cor d'un pare, que mai nega del seu fill. És un lladre, és un enemic. Però és el meu fill. I no renega de la paternitat: en dues ocasions David va plorar per un fill: aquesta i l'altre quan va estar a punt de morir el fill de l'adulteri. Malgrat que en aquella vegada va fer el dejuni i la penitència per salvar la vida del fill. Era pare".

Un altre pare és el cap de la Sinagoga, "una persona important- ha dit el Papa-, però davant de la malaltia de la filla no s'avergonyeix de llançar-se als peus de Jesús: "la meva filleta s'està morint, vine i imposa-li les mans, perquè es salvi i visqui!". No té vergonya, no pensa en el que altres puguin dir, perquè és pare. David i Jairo són dos pares: "Per a ells el més important és el fill, la filla! No és altra cosa. L'única cosa important! Ens fa pensar el primer que diem a Déu, en el Credo: "Crec en Déu Pare...". Ens fa pensar sobre la paternitat de Déu. Déu és així. Déu és així amb nosaltres! "Però, Pare, Déu no plora". Com que no! Recordem Jesús, quan va plorar mirant Jerusalem." Jerusalem, Jerusalem! Quantes vegades he volgut aplegar els teus fills, com la gallina ajunta als seus pollets sota les ales." Déu plora! Jesús va plorar per nosaltres! I aquest plor de Jesús és precisament la figura del plor del Pare, que ens vol a tots amb sí." "En els moments difícils -ha assenyalat el Papa Francesc- el Pare respon. Recordem a Isaac, quan va anar amb Abraham a fer el sacrifici: Isaac no era ximple, es va adonar que portava la fusta, el foc, però no el xai per el sacrifici. Tenia l'angoixa en el seu cor! I què diu? "Pare". I ràpidament: "què vols, fill! El Pare respon". Així, Jesús a l'Hort de les Oliveres, diu, "amb angoixa en el seu cor: Pare, si és possible, aparta de mi aquest calze!. I els àngels van venir per donar-li força. Així és el nostre Déu: és pare! Un pare és així." Un pare com aquell que espera al fill pròdig que va marxar "amb tots els diners, amb tota l'herència. Però el pare l’estava esperant cada dia i ell va veure des de lluny." "Aquest és el nostre Déu! "-ha dit el Papa- i "la nostra paternitat" -aquella dels pares de la família, com la paternitat espiritual dels bisbes i sacerdots- "hauria de ser com aquesta. El Pare té com una unció que ve del fill: no pot pensar-se a sí mateix sense el seu fill! I és per això que té la necessitat del fill: l'espera, l'estima, el busca, el perdona, el vol proper a ell, tan a prop com la gallina vol als seus pollets."

Anem a casa avui amb aquestes dues imatges: David plorant i l'altre, el cap de la sinagoga, que s'agenolla davant de Jesús, sense por d' esdevenir una vergonya i fer riure els altres. Estaven en joc els seus fills: un fill i una filla. i amb aquestes dos imatges diem: "Crec en Déu Pare..." I demanar-li a l'Esperit Sant -perquè sobretot és Ell, l'Esperit Sant- que ens ensenya a dir: "Abba, Pare". És una gràcia! Ser capaç de dir a Déu: "Pare! amb el cor és una gràcia de l'Esperit Sant. Pregunta-li a ell."

Traducció: Paloma Llorente –Catalunya Religió