Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Audiència general del Papa Francesc a Sant Pere del VaticàDimecres 22 de gener de 2014

Dissabte passat va començar la Setmana de Pregària per la Unitat dels Cristians, que finalitzarà dissabte vinent, amb la festa de la Conversió de sant Pau Apòstol. Aquesta iniciativa espiritual, molt valuosa, involucra les comunitats cristianes des de fa més de cent anys. És un temps dedicat a l'oració per la unitat de tots els batejats, d'acord a la voluntat de Crist : "Que tots siguin u" (Jn 17,21). Cada any, un grup ecumènic d'una regió del món, sota el guiatge del Consell Mundial de les Esglésies i el Consell Pontifici per a la Promoció de la Unitat dels Cristians, suggereix el tema i prepara uns recursos per a la Setmana de Pregària. Enguany, aquests recursos provenen de les Esglésies i les Comunitats eclesials del Canadà, i es refereixen a la qüestió que Sant Pau adreça als cristians de Corint: "¿És que el Crist està dividit?" (1 Cor 1,13).

Certament Crist no està dividit. Però cal reconèixer sincerament i amb el dolor, que les nostres comunitats segueixen vivint unes divisions que són un escàndol. Les divisions entre nosaltres, els cristians, són un vertader escàndol. No hi ha una altra paraula per a definir-ho: tot un escàndol. Sant Pau encara ens diu: “uns afirmen: «Jo sóc de Pau»; uns altres: «Doncs jo, d’Apol•ló»; uns altres: Jo, de Cefes»; uns altres: «Jo, de Crist.» (cf. 1 Cor 1,12). Veiem que aquells que professaven Crist com el seu cap no van ser pas aplaudits per Pau, perquè se servien del nom de Crist per crear divisió, i separar-se els uns dels altres, dins de la mateixa comunitat cristiana. Quan, en canvi, el nom de Crist crea comunió i unitat, no pas divisió! Ell ha vingut per a crear la comunió entre nosaltres, no per a dividir-nos. El Baptisme i la Creu són elements centrals del seguiment cristià que tots tenim en comú. Les divisions, en canvi, afecten la credibilitat i l'eficàcia del nostre compromís evangelitzador; llavors ens arrisquem a buidar la Creu de la seva força (cf. 1 Cor 1:17).

Pau reprèn als corintis pels seus conflictes, però també dóna gràcies a Déu: "Sempre dono gràcies al meu Déu per vosaltres, pensant en la gràcia que ell us ha concedit en Jesucrist, en qui heu rebut tota mena de riqueses, tant de paraula com de coneixement (1 Cor 1, 4-5 ). Les paraules de Pau no són una mera formalitat, sinó un senyal que mostra que ell veu, sobretot -i d’això se n’alegra de tot cor, sincerament- els dons donats per Déu a la comunitat. Aquesta actitud de l’Apòstol és un estímul per a nosaltres i per a tota comunitat cristiana que ens ha d’ajudar a reconèixer amb alegria els dons de Déu presents en altres comunitats. Malgrat el patiment causat les divisions, que lamentablement encara existeixen, acollim de bon grat les paraules de Pau com una invitació a alegrar-nos sincerament per les gràcies atorgades per Déu als cristians. Tenim el mateix Baptisme, el mateix Esperit Sant, que és qui ens dóna la gràcia: reconeguem-ho i alegrem-nos-en.

És bonic de reconèixer la gràcia amb la que Déu ens beneeix i, àdhuc més: saber trobar en els altres cristians quelcom que necessitem, alguna cosa que podríem rebre com un do dels nostres germans i les nostres germanes. El grup canadenc que ha preparat els recursos per aquesta Setmana de pregària no ha convidat la comunitat a pensar en el que podia donar als seus veïns cristians, sinó més aviat els engresca a trobar-se, per tal de comprendre allò que tots poden rebre dels altres, allò que hom pot rebre de part de l’altre. Això requereix quelcom més, ja que per a viure-ho cal molta pregària; això requereix humilitat, reflexió i requereix també que hi hagi una conversió contínua. Seguim endavant per aquest camí, resant per la unitat dels cristians, perquè aquest escàndol vagi minvant i ja no hi sigui, entre nosaltres .

Traducció: Xavier Bordas –Catalunya Religió