Homilia del Papa Francesc a la casa de Santa Marta. Divendres 31 de gener de 2014
Quan perdem la presència de Déu, també perdem el sentit del pecat, i llavors carreguem als altres el preu de la nostra "mediocritat cristiana"; demanem a Déu la gràcia de no perdre mai la presència del seu Regne. Ho ha dit avui el Papa a l'homilia de la missa a la Casa Santa Marta.
Un pecat greu, com és l'adulteri, queda rebaixat a “problema que cal resoldre”. El Papa ha demanat que la decisió que pren el rei David, narrada en la primera lectura d'avui, serveixi de mirall a la consciència dels cristians. David s'enamora de Betsabé, esposa d'Uries, un general seu. Jeu amb ella i envia al seu marit a primera línia de combat, causant-li la mort –en realitat perpetrant un assassinat–. Malgrat tot, ni l'adulteri ni l'assassinat el preocupen. David ha comès un pecat greu, però no se n’adona. No se li acut demanar perdó. El que l’amoïna és: com puc solucionar això?
Això ens pot passar a tots. Tots som pecadors i tots som temptats: la temptació és el nostre pa de cada dia. Si algú diu: “jo mai he tingut temptacions”, o és un querubí o és una mica enze, oi? Ja m’enteneu… La lluita és una cosa normal, i el dimoni no para, vol sortir victoriós. Però el problema –el problema més greu en aquest passatge– no és tant la temptació i el pecat contra el novè manament, sinó com actua David. David aquí no parla de pecat, parla d’un embolic que cal resoldre. Això és un senyal! Quan el Regne de Déu minva, quan perdem de vista el Regne de Déu, un dels senyals és que es perd el sentit del pecat.
Cada dia, recitant el Parenostre, demanem a Déu: "Vingui a nosaltres el vostre Regne", que vol dir "que creixi el vostre Regne". Però quan es perd el sentit del pecat, també es perd el sentit del Regne de Déu i al seu lloc –ha subratllat el Papa– emergeix una superpotent visió antropològica, que ens fa dir "jo ho puc tot".
El poder de l'home en el lloc de la glòria de Déu!. És el pa de cada dia. Per això cal pregar sempre a Déu: "Vingui a nosaltres el vostre Regne, que creixi el vostre Regne”, perquè la salvació no ens vindrà per ser espavilats, no ens vindrà de la nostra astúcia, de la nostra vista per fer negocis. La salvació ens vindrà per la gràcia de Déu i de com ens entrenem cada dia en la vida cristiana amb aquesta gràcia.
“El pecat més gran d’avui dia és que els homes han perdut el sentit del pecat". El Papa Francesc ha citat aquesta famosa frase de Pius XII i després ha posat la mirada en Uries, l'home innocent enviat a la mort per la culpa del seu rei. Uries, diu el Papa, és l'emblema de totes les víctimes de la nostra inconfessada supèrbia.
Jo us confesso, quan veig aquestes injustícies, aquesta supèrbia humana, també quan veig el perill de que a mi mateix em pugui passar això, el perill de perdre el sentit del pecat, que m’ajuda molt pensar en tots els Uries de la història, en tots els Uries que també avui dia pateixen per la nostra mediocritat cristiana, quan perdem el sentit del pecat, quan abandonem el Regne de Déu... Aquests són màrtirs dels nostres pecats no reconeguts. Ens anirà bé pregar avui per nosaltres, perquè el Senyor ens doni sempre la gràcia de no perdre el sentit del pecat, perquè el Regne no decaigui en nosaltres. També portar una flor espiritual a la tomba d'aquests Uries d’avui dia, que paguen el compte del banquet dels segurs, dels cristians que se senten segurs.
Traducció: Jacint Figueras –Catalunya Religió
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.