Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Maria-Josep Hernàndez / www.vilaseb.cat

El diumenge, 13 d’octubre, Vilaweb va publicar un interessant article dedicat a sacerdots i creients cristians assassinats durant la guerra civil que haurien quedat fora de la beatificació. De tots ells hi ha referències, a banda d’aquest article de Vilaweb, que corroboren la seva història. Per exemple, el cas de Pau Queral, prevere i historiador, a qui el sentiments democràtics i catalanistes ja van xocar amb l’ideari de la dictadura de Primo de Rivera, amb una actitud crítica i lluitadora que li comportà persecucions i dificultats. En aquest cas, va ser assassinat, sembla ser, per anarquistes. O el cas de José Pascual Duaso, rector de Loscorrales, a Osca. Se sap que no va tenir una làpida a la seva tomba fins a mitjans dels anys 50. Ningú no es va atrevir a posar-la per evitar remoure una de les pàgines menys conegudes de l’altra cara de l’Església durant la Guerra Civil, el d’un capellà assassinat a mans dels falangistes. 

Ens sembla prou interessant aquest article, publicat a www.vilaweb.cat sense signatura, també com a contrapunt a tot el debat arran de les 500 beatificacions a Tarragona de l’Església Espanyola, com a “màrtirs de la Guerra Civil”. 

La ‘macrobeatificació’ de Tarragona ha negligit intencionadament molts morts que no eren franquistes, molt especialment capellans catalanistes o basquistes. Diverses comunitats cristianes han fet una forta crítica al caràcter sectari de la cerimònia. VilaWeb us ofereix una llista de capellans no inclosos en l’acte i no beatificats perquè no eren franquistes, malgrat que les circumstàncies de la seva mort eren semblants:

El capellà mallorquí Jeroni Alomar Poquet va ser assassinat per les tropes franquistes el 1937, al cementiri de Palma, acusat d’haver intentat ajudar a fugir un soldat desertor. Era considerat pròxim a Esquerra Republicana Balear, partit on militava el seu germà. Després de la seva mort, l’Església es va negar a fer el seu funeral.

El mossèn de Montblanc Pau Queralt i Gaya va ser assassinat el 1936 per un escamot anarquista. No és beatificat ni ha estat mai reivindicat per l’Església a causa de la seva actitud inequívocament catalanista.

Catorze sacerdots bascs van ser afusellats pels franquistes, arran del seu suport a la República. Entre ells, Gervasio de Albizu i Martín de Lekuona, assassinats per les tropes del general Mola el 8 d’octubre de 1936. També foren assassinats l’escriptor i sacerdot José de Ariztimuño, un dels teòrics del nacionalisme basc, José Adarraga Larburu, José Sagarna Uriarte, Alejandro Mendicute Liceaga, José Otano Míguelez, José Joaquín Arín Oyarzabal, Leonardo Guridi Arrázola, José Marquiegui Olazábal, José Ignacio Peñagaricano Solozabal, Celestino Onaindía Zuloaga, Jorge Iturricastillo Aranzábal i Román de San José Urtiaga Elezburu 

El capellà de Los Corrales (Osca) José Pascual Duaso va ser assassinat per tres legionaris, el nom dels quals va quedar registrat però mai no van ser perseguits.

El capellà de l’hospital de Toledo, el pare Muiro, va ser assassinat per legionaris quan va intentar defensar els ferits que hi havia dins l’hospital.