Vés al contingut

Homilia del Papa Francesc a la Casa de Santa Marta. 8 de gener de 2014

L’amor cristià s’ha caracteritzat sempre per ser “concret”. Per tant és un amor que “es manifesta més en les obres que en les paraules” és “més en el donar que en el rebre” així ho ha reafirmat el papa en l’homilia de la missa que ha presidit en la Casa Santa Marta.

Cap romanticisme, o bé és un amor desinteressat i servicial, que s'arremanga i es mira als pobres, que prefereix donar més aviat que rebre, o no té res a veure amb l'amor cristià. El papa Francesc és clar sobre el tema i es deixa portar, en aquesta reflexió, en primer lloc, en les paraules de la Primera Carta de Joan, en la qual l'apòstol insisteix en repetir: "Si ens estimem els uns als altres, Déu està en nosaltres i el seu amor és perfecte en nosaltres. L'experiència de la fe, observa el papa, està precisament en aquesta "doble estada".

"Estem en Déu i Déu en nosaltres: aquesta és la vida cristiana. No et quedis a l'esperit del món, no et quedis en la superficialitat, no et quedis en la idolatria, no et quedis en la vanitat. No, no, roman en el Senyor. I ell t’ho intercanvia així: ell es queda en nosaltres. Però primer, ell està en nosaltres. Moltes vegades el fem fora i no podem romandre en Ell. És l'Esperit el que roman".

Aclarida la dinàmica de l'esperit que mou l'amor cristià, el papa Francesc passa a examinar la carn. "Romandre en l’amor" de Déu, diu, no és tant un èxtasi del cor, una cosa agradable d'escoltar:

"Mireu que l’amor de què parla Joan no és l'amor de les telenovel•les! No, és una altra cosa. L'amor cristià sempre té una qualitat: la concreció. L'amor cristià és concret. Jesús mateix, quan parla d'amor, ens parla de coses concretes: donar menjar els famolencs, visitar els malalts i les tantes coses concretes. L'amor és concret. La concreció cristiana. I quan no hi ha aquesta concreció, es pot viure un cristianisme d’il•lusions, perquè no es comprèn bé on està el centre del missatge de Jesús. No arriba aquest amor a ser concret: és un amor d'il•lusions, com aquelles il•lusions que tenien els deixebles quan, mirant Jesús, es creien que era un fantasma".

El "fantasma" és el que de fet -en l'episodi de l'Evangeli d'avui- els deixebles sorpresos i temorosos el veuen venir cap a ells caminant sobre la mar. Però la seva sorpresa sorgeix d'una duresa de cor, perquè -diu el mateix de l'Evangeli-"no havien entès" la multiplicació dels pans que havia tingut lloc poc abans. "Si tu tens un cor endurit –comentat el papa Francesc- no pots estimar i et penses que l'amor sigui de coses imaginaries. No, l'amor és concret". I aquesta concreció, afegeix, es basa en dos criteris:

"Primer criteri: estimar amb fets i no amb paraules. Les paraules se les emporta el vent! Avui hi són, demà no hi són. El segon criteri de concreció és: en l'amor és més important donar que rebre. Aquell que estima, dóna, dóna... Dóna coses, dóna vida, es lliura a Déu i als altres. Però el que no estima, el que és egoista, sempre busca rebre, sempre busca de tenir coses, de tenir avantatges. Queda't amb el cor obert, no com el dels deixebles, que estava tancat, que no entenien res: romandre en Déu i Déu roman en nosaltres, romandre en l'amor".

Traducció: Pere Prat - CatalunyaReligió

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.