Homilia del Papa Francesc a la casa de Santa Marta
Dilluns 13 de gener de 2014
Jesús crida Pere, Andreu, Jaume i Joan: estan pescant, però deixen immediatament les xarxes i el segueixen. Comentant l'Evangeli del dia, el Papa subratlla que el Senyor vol preparar els seus deixebles per a la seva nova missió. "És propi de Déu, de l'amor de Déu" –diu el Papa Francesc–" preparar els camins... preparar les nostres vides, per a tots nosaltres. Ell no ens fa cristians per generació espontània: Ell prepara! Preparar el nostre camí, prepara la nostra vida des de fa molt temps".
"Sembla que Simó, Andreu, Jaume i Joan han estat triats aquí de manera definitiva, han estat elegits! Però en aquest moment no han estat definitivament fidels! Després d'aquesta elecció van cometre errors, van fer propostes no cristianes al Senyor: van renegar del Senyor! Pere en grau superlatiu, els altres per por: s’espanten i se’n van. Han abandonat el Senyor. El Senyor prepara. I després, després de la Resurrecció, el Senyor va haver de continuar aquest camí de preparació fins al dia de Pentecosta. I després de Pentecosta també, alguns d'aquests Pere, per exemple, s’equivoca i Pau l’ha de corregir. Però el Senyor prepara".
Així –ha continuat el Papa– el Senyor" ens prepara des de tantes generacions":
"I quan les coses no van bé, Ell s'involucra en la història i redreça la situació i segueix endavant amb nosaltres. Però pensem en la genealogia de Jesucrist, en aquella llista: aquest engendra aquest altre, aquest engendra aquest altre. En aquella llista de la història hi ha pecadors i pecadores. Però, què va fer el Senyor? S’involucra, corregeix el camí, prepara les coses. Pensem en el gran David, un gran pecador i després un gran sant. El Senyor ho sap! Quan el Senyor ens diu: "Amb amor etern, jo us he estimat "es refereix a això. Des de tantes generacions el Senyor ha pensat en nosaltres, en cada un de nosaltres!".
"M'agrada pensar –diu el Papa Francesc– que el Senyor té els sentiments de la parella que està esperant un fill: l'esperen. En aquesta història sempre ens espera i després ens acompanya al llarg de la història. Aquest és l'amor etern del Senyor: etern, però concret! Fins i tot un amor artesanal perquè Ell va fent la història, ens va preparant el camí a cada un de nosaltres. I aquest és l'amor de Déu que ens estima des de sempre i mai ens abandona! Preguem al Senyor que descobrim aquesta tendresa del seu cor". I això -observa- és "un acte de fe" i no és fàcil de creure això:
"El nostre racionalisme diu: "Però com el Senyor, amb tantes persones que hi ha, pensa en mi? Però ha preparat el camí per a mi!”. Amb les nostres mares, les nostres àvies, els nostres pares, els nostres avis i besavis... El Senyor ho fa així. I aquest és el seu amor: concret, etern i també artesanal. Preguem, demanant la gràcia de comprendre l'amor de Déu. Però mai s’arriba a comprendre! Se sent, es plora, però comprendre’l aquí, no s’entén. Això també ens diu com n’és de gran aquest amor. El Senyor ens prepara des de fa temps, camina amb nosaltres, preparant els altres. Sempre és amb nosaltres! Demanem la gràcia de comprendre amb el cor aquest gran amor".
Traducció: Catalunya Religió
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.