Vés al contingut

Diumenge II de durant l’any. Cicle A
Barcelona, 19 de gener de 2014

La gent no vol sentir parlar d’espiritualitat perquè no sap què s’hi amaga, darrere d’aquest mot.
Espiritualitat significa més que religiositat.
Espiritualitat vol dir viure una relació vital amb l’Esperit de Déu.
I això només és possible quan s’experimenta Déu com a font de vida en cada experiència humana.
Davant de la mort, petrificat o insensible, l’Esperit desvetlla sempre l’amor a la vida.

Per això, viure espiritualment és viure contra la mort, és afirmar la vida a pesar de la debilitat, la por, la malaltia o la culpa.
Qui viu obert a l’Esperit de Déu vibra amb tot el que fa créixer la vida i es rebel·la contra el que la mata.
Aquest amor a la vida genera una alegria diferent: ensenya a viure sense armes, de manera amistosa i oberta, en pau amb tots, acompanyant la tasca de fer la vida més digna i feliç perquè ens fa viure de manera alegre, atractiva i seductora.
Aquesta experiència espiritual dilata el cor: descobrim noves expectatives que es clarifiquen amb les promeses de Déu.
Estem orientant-nos cap a l’essencial i és així com sobrepugem tots els límits.

Es tracta de viure la vida tal com Déu la veu i l’estima:
– bona
– digna
– bella
– i oberta a la felicitat eterna.

Aquesta és, segons Joan Baptista, la gran missió de Crist: viure en contacte amb l’Esperit.
És això el que ens pot alliberar d’una manera trista i raquítica d’entendre i de viure la fe en Déu.

L’hem descobert, nosaltres, aquesta nova i renovada manera?

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.