Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Baptisme de Jesús. Cicle A
Barcelona, 12 de gener de 2014

Fa pocs dies hem començat un any nou. Naturalment, el nou calendari no canvia les coses ni les persones.
Els problemes i els sofriments segueixen aquí martellejant-nos.
Què haig de fer jo per sentir-me bé?

A vegades, pensem que el decisiu és que canviïn les coses.
Esperem que vinguin coses bones
-que les persones ens tractin bé
-que tot vagi millor i respongui a les nostres necessitats.
Però amb el pas dels anys ens adonem que és impossible tanta ingenuïtat.

La pregunta clau és aquesta: Per sentir-me millor ha de passar quelcom fora de mi o, justament, dintre de mi mateix?
Aquesta és la gran qüestió!
Per això, en començar l’any, són moltes les persones que es proposen viure de manera més sana i ordenada, cuidar més el seu cos, estar més en contacte amb la naturalesa, etc.
Altres han descobert que és la seva vida interior la que està deixada i descuidada. I, amb veritable esforç, s’exerciten en tècniques d’interiorització i meditació, cercant la pau i la serenor.

Però la persona humana no pot créixer de manera harmoniosa i plena si falten dues experiències fonamentals.
La primera d’elles és l’amor.
Pot semblar un tòpic dir que la gent està malalta per falta d’amor i que el que molts i moltes necessiten, urgentment, és sentir-se estimats. Però realment és així. D’aquí la gran importància de les bones amistats.

La segona experiència és el sentit, perquè no hi ha vida humana completa i satisfactòria si la persona no troba una motivació i una raó fonda per seguir vivint.
La fe cristiana no és cap recepta per trobar la felicitat. Ser creient no fa desaparèixer de la nostra vida
– els conflictes
– les contradiccions
– els desenganys
– els sofriments propis del ser humà.

Però en el nucli de la fe cristiana hi ha una experiència bàsica que pot donar un sentit nou a tot.
Quina és aquesta experiència bàsica?
La podem formular així:
Jo sóc estimat no perquè sigui
– bo
– sant
– sense pecat
sinó perquè estic habitat i sostingut per un Déu Sant que és amor insondable i gratuït.

Contra el que alguns i algunes puguin pensar i puguin dir, ser cristià no és creure que Déu existeix, sinó que Déu m’estima i m’estima incondicionalment tal com sóc i abans de què canviï en millor.
Aquesta és l’experiència fonamental de l’Esperit.
El baptisme de l’Esperit que ens recorda el relat evangèlic i que tant necessitem els creients d’avui.
El sentit, l’esperança, la vida sencera del creient neix i se sosté en la seguretat plena de saber-se i de sentir-se estimat per Déu.