Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Audiència general del Papa Francesc. 8 de gener de 2014

Avui comencem una sèrie de Catequesis sobre els sagraments, dels quals el primer és el Baptisme. Feliç coincidència, ja que diumenge vinent celebrem la festa del Baptisme del Senyor.

1. El Baptisme és el sagrament sobre el qual es fonamenta la nostra pròpia fe, que ens empelta, ens incorpora com a membres en Crist a la seva Església viva. Junt amb l’Eucaristia i la Confirmació són els anomenats sagraments de la “Iniciació Cristiana", que constitueixen com un gran esdeveniment sacramental que ens configura segons el Senyor, i fa de nosaltres un signe viu de la seva presència i del seu amor.

Pot néixer en nosaltres una pregunta: però, el Baptisme és realment necessari per a viure com a cristians i seguir Jesús? No és tracta tan sols d’un simple ritual, com un acte formal de l'Església per tal de posar un nom al nen a la nena? Sí, és una pregunta que hom pot formular. I en aquest sentit, és aclaridor el que ens escriu l’apòstol sant Pau: "¿O bé ignoreu que tots els qui hem estat batejats en Jesucrist hem estat submergits en la seva mort? En efecte, pel baptisme hem estat sepultats amb ell i hem participat de la seva mort, perquè, així com Crist, per l’acció de la glòria del Pare, va ressuscitar d’entre els morts, també nosaltres emprenguem una vida nova" ( Rm 6,3-4 ). Per tant, no es tracta d’una formalitat! És un acte que toca profundament la nostra existència, afecta profundament les nostres vides. Un nen batejat o un nen no batejat no és el mateix. No és el mateix una persona batejada que una que no ho estigui. Nosaltres, pel Baptisme, hem estat submergits en la font inesgotable de la vida que és la mort de Jesús, l’acte més gran d'amor de tota la història; és gràcies a aquest amor que nosaltres podem viure una vida nova, que ja no resta més a mercè del mal, del pecat i de la mort, sinó en comunió amb Déu i amb els germans.

2. Molts de nosaltres no tenim ni la més mínima memòria de com fou la celebració d’aquest sagrament, i és obvi, ja que vam ser batejats poc després de néixer. He fet ja aquesta pregunta dues o tres vegades, aquí a la plaça: aquells de vosaltres que coneguin la data del seu Baptisme, que aixequin la mà. És important conèixer el dia en què vaig ser immers en aquella corrent de la salvació de Jesús. Em permeto, tanmateix, donar-vos un consell. Però, ben mirat, és més que un consell, és una tasca per a dur a terme avui. Avui mateix, a casa, busqueu-la o pregunteu per la data del vostre Baptisme, i així, ja sabreu quin dia fou aquell dia tan bonic del Baptisme. Conèixer la data del nostre Baptisme és conèixer la data d’un dia ben feliç. El risc de no saber quin dia vam ser batejats es que podem perdre la memòria d’allò que Nostre Senyor ha fet en nosaltres, la memòria del do que hem rebut. Llavors és quan arribem a considerar el Baptisme només com un esdeveniment que va ocórrer en el passat; fins i tot pot ser que considerem que no fou per la nostra pròpia voluntat, sinó pel voler dels nostres pares, per la qual cosa pensem que ja no té cap efecte en el moment present. Hem de despertar la memòria del nostre Baptisme. Estem cridats a viure el nostre Baptisme tots els dies; cal que el vulguem veure com una realitat actual de la nostra vida. Si reeixim a seguir Jesús i romandre a l'Església, malgrat les nostres limitacions, les nostres debilitats i els nostres pecats, és justament gràcies al sagrament del Baptisme, en el qual hem esdevingut unes criatures noves i on hem estat revestits novament en Crist. És en virtut del Baptisme, en efecte, que vam ser alliberats del pecat original; pel Baptisme estem empeltats en la relació de Jesús amb Déu Pare, per tal que siguem portadors d'una nova esperança, perquè el Baptisme ens dóna una nova esperança: l’esperança de poder caminar pel camí de la salvació, al llarg de tota la vida. I res ni ningú no pot fer extingir aquesta esperança, perquè l'esperança no defrauda. Recordeu-ho: l’esperança en el Senyor mai no decep, mai no ens farà tenir un desengany. A través del Baptisme, som capaços de perdonar i d’estimar fins i tot als nostres deutors, a aquells que ens fan mal; el Baptisme ens fa capaços de reconèixer, en els últims i en els pobres, el rostre del Senyor que ens visita i se’ns fa tan proper. El Baptisme ens ajuda a reconèixer en el rostre dels més necessitats, dels que pateixen, fins i tot en el rostre del nostre pròxim, el rostre de Jesús Tot això és possible gràcies a la força del Baptisme!

3. Un últim element, que també és important. I faig la pregunta: una persona, es pot batejar a sí mateixa? No, ningú pot batejar-se a sí mateix, de cap manera! Ningú. Podem demanar-ho, desitjar-ho, però sempre necessitem algú que ens administri aquest sagrament en el nom del Senyor. Per què el Baptisme és un do donat en un context de sol•licitud per l’altre, d’un compartir fratern. Sempre ha estat així, al llarg de la història, un bateja l'altre, l'altre a l’altre... és una cadena. Una cadena de la Gràcia. Però, jo no em puc batejar tot sol, a mi mateix: he de demanar a un altre el Baptisme. És un acte de germanor, un acte de filiació a l’Església. En la celebració del Baptisme hi podem reconèixer els trets més genuïns de l'Església, que com a mare segueix generant nous fills en Crist, en la fecunditat de l'Esperit Sant.

Demanen doncs de bon cor al Senyor que puguem experimentar cada vegada més en la nostra vida quotidiana aquesta gràcia que hem rebut en el Baptisme. En trobar-nos amb els nostres germans, podem retrobar-nos amb els veritables fills de Déu, els veritables germans i germanes de Jesucrist, els veritables membres de l'Església. I no us oblideu pas de la tasca per avui: busqueu, pregunteu a casa per la data del vostre Baptisme. Així com puc saber la data del meu naixement, també cal que sàpiga la data del meu Baptisme, ja que és un dia de festa, un dia per a celebrar-ho.

Traducció: Xavier Bordas - CatalunyaReligió