Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Solemnitat de la Mare de Déu. Cicle A
Dimecres, 1 de gener de 2014

El primer que ens crida l’atenció d’aquest fragment evangèlic és que per celebrar la festa de la Mare de Déu la litúrgia ens recorda que Déu va venir a aquest món en circumstàncies no solsament humils, sinó vergonyoses.

Per què vergonyoses?
Perquè va néixer en un estable. Qui de nosaltres ho hauria triat?
I el van acompanyar uns pastors que eren considerats no com a pobres sinó com a lladres i tramposos. És a dir, gent menyspreable.
Estava prohibit comprar-los-hi llana, llet, els cabrits.
Sabem que per la gent del segle primer, el valor suprem no era el diner sinó l’honor.
El Déu de Jesús es presenta en aquest món despullat de l’un i de l’altre: pobre i anònim.
El Déu de Jesús no apareix en el món revestit de poder i majestat. Ni pot ser representat pels que van per la vida revestits de poder i majestat.
Els pobres que no troben hostatge (Maria i Josep), els tramposos menyspreables (els pastors) són els donen glòria i lloança a Déu.

El nom de Jesús significa Yavé Salva. En aquella cultura el nom definia la persona. O sigui: Jesús és Salvació.
La lliçó és ben clara: la Salvació no està en el capital, ni el poder, ni en l’honor. La Salvació està en allò que el sistema imperant menysprea: el que representen Maria, Josep i els pastors.
El capital, el poder i l’honor ens han posat en la greu crisi que brolla de la cobdícia.
La solució no està en recompondre el sistema sinó en recuperar l’Evangeli.
Però, qui és el valent que està decidit a assumir-ho?