Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Gènesi apòcrifa 

-He de confessar-te una cosa, no et sàpiga greu –li diu Eva, a Déu, al paradís–. Ja sé que m’has creat i que m’has donat aquest jardí fantàstic, i també la serp, però és que no sóc del tot feliç... Em sento sola, i a més estic farta de menjar pomes.
 
-T’entenc –respon Déu-. El que puc fer és crear un home.
 
-Un home? I això que és? – pregunta Eva, encuriosida.
 
-Doncs, una criatura imperfecta, com tu. Una criatura amb la qual no us entendreu gaire, a vegades... Altres, divínament. Riureu i plorareu. Junts, per separat. Sereu molt diferents. Però no tant. Semblants. Més semblants del que us pugueu mai pensar. Tots dos sereu de carn! Tots dos haureu estat creats pel meu alè!
 
- Sona bé.
 
- Serà maco i difícil alhora. Us haureu d’ajudar recíprocament per veure-hi més endins i més enllà. És tot un repte. L’home serà més fort, més ràpid i més pràctic que tu. Sereu companys.
 
- Sí, sí, sona bé tot això... Però, a veure, on és el parany? – demana Eva amb escepticisme.
 
-Només hi ha haurà una condició –li diu Déu-, i és que hauràs de fer creure a l’home que el vaig crear primer a ell. Recorda-ho bé, Eva, serà el nostre secret... de Dona a dona.
 
Marta Nin

 

(Molt lliurement inspirat en una font desconeguda)