Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Homilia del Papa Francesc a la Casa de Santa Marta. 19 de desembre de 2013

"La humilitat és necessària per a la fertilitat", com assenyala el papa Francesc a la missa d'aquest matí a la Casa Santa Marta. El Papa va dir que la intervenció de Déu venç l'esterilitat de la nostra vida i la fa fecunda.

Moltes vegades en la Bíblia, trobem dones estèrils a qui el Senyor els hi dóna el do de la vida. El papa Francesc va començar la seva homilia comentant les lectures del dia i especialment l'Evangeli d'avui que ens diu que Elisabet era estèril, que va tenir un fill, Joan. "De la impossibilitat de donar la vida –ha constatat el papa- ve la vida." I això, ha continuat, també "ha succeït no a dones estèrils" sinó que "no tenien cap esperança de vida", com Naomi, que finalment, ha tingut un nebot:

"El Senyor intervé en les vides d'aquestes dones per a dir-nos: "Jo sóc capaç de donar la vida". Fins i tot en els profetes hi ha la imatge del desert, la terra del desert incapaç de fer créixer un arbre, un fruit, de fer germinar alguna cosa.

Però el desert serà com un bosc -diuen els profetes- serà gran, florirà". Però el desert pot florir? Sí. La dona estèril pot donar vita? Sí. Aquella promesa del Senyor: Jo puc! Jo puc de la sequedat, de la sequedat vostra, fer créixer la vida! Jo puc de l’aridesa fer que hi creixin fruits!"

I la salvació, ha afirmat el papa Francesc, és això: "La intervenció de Déu que ens fa fecunds, que ens dóna la capacitat de donar vida”. Nosaltres, ha advertit, "no podem" fer-ho "nosaltres sols". Tot i això, ha assenyalat, "que molts han fet la prova de pensar sobre la nostra capacitat de salvar-nos":

"Fins i tot els cristians, eh! Penseu en els pelagians, per exemple. Tot és gràcia. És la intervenció de Déu que ens porta la salvació. És la intervenció de Déu que ens ajuda en el camí de la santedat. Només Ell pot. Però, què fem de la nostra part? En primer lloc, reconèixer la nostra sequedat, la nostra incapacitat per a donar vida. Reconèixer això. Segon, demanar: 'Senyor, jo vull ser fecund. Vull que la meva vida doni vida, que la meva fe sigui fecunda i vagi endavant i la pugui donar als altres». "Senyor, jo sóc estèril, jo no puc, tu pots. Jo sóc un desert, jo no puc, Tu pots”.

I aquesta, ha afegit, pot ser la pregària d'aquests dies abans de Nadal. "Pensem -ha fet observar- com en els superbs, els que creuen que poden donar fruits per si mateixos, es veuen afectats". El Papa va dirigir els seus pensaments a Mical, filla de Saül. Una dona ha recordat "que no era estèril, però era superb, i que no entenia el que era lloar Déu", de fet, "es reia de la lloança". I "va ser castigada amb la infertilitat":

"La humilitat és necessària per a la fecunditat. Quantes persones creuen tenir la raó, com aquella, i finalment són uns pobrets. La humilitat de dir al Senyor: “Senyor, sóc estèril, sóc un desert" i repetir en aquests dies aquestes belles antífones que l'Església ens les fa pregar: "Oh, fill de David, o Adonai, o Saviesa -avui- o l'arrel de Jessé, o Emmanuel, vina a donar-nos vida, vina a salvar-nos, perquè només Tu pots, jo sol no puc!' I amb aquesta humilitat, la humilitat del desert, la humilitat de l'ànima estèril, rebre la gràcia, la gràcia de florir, de donar els seus fruits i de donar vida".

Traducció: Pere Prat