Vés al contingut

Nadal 2013. Cicle A
Barcelona, dimecres 25 de desembre de 2013

En aquesta Nit Santa de Nadal, què és el que menys interessa?
El que menys interessa és trencar-se el cap cavil·lant sobre la historicitat d’algunes dades que avui es recorden, com poden ser
̶− el decret d’August
− qui era el governador Cirino
− el dia, l’hora, la ciutat a on va néixer Jesús, i altres coses per l’estil.

Què és l’important?
L’important, el realment grandiós, és el Missatge religiós que els cristians recordem aquesta Nit i en aquests dies entranyables del Nadal.
I en què consisteix el Missatge?
Consisteix en què Déu va entrar en la història humana per on menys ens ho podíem imaginar.
Va entrar a través d’un estable, lloc on sol haver-hi els fems i la pudor dels animals.
Déu va entrar en la història humana a través de la marginalitat i de l’exclusió dels últims d’aquest món.
Qui de nosaltres ho hauria triat això?
D’aquesta manera va entrar el Salvador en la història.
Què vol dir això?
Quina n’és la lliçó?
Que la Salvació ve des de sota, ve des dels últims d’aquest món.

En canvi, a quina història ens apuntem nosaltres?
Nosaltres ens apuntem a la història dels vencedors, dels que triomfen, dels que poden i dels que manen.
En aquesta Nit Santa aprenem que Déu subverteix la història.
Déu ens ensenya a prendre ben seriosament que per més dèbils, insignificants i exclosos que ens veiem i siguem, podem aportar Salvació i Esperança.
És més: només des dels que estan a sota poden brollar les solucions a aquest món turmentat per tants i tants problemes.
Problemes als que els de dalt no hi troben solució ni remei, o el que encara és pitjor: el que fan és crear més problemes amb el seu egoisme i la seva covardia.

Jesús no neix en el Temple de Jerusalem ni en un lloc sagrat i venerable i, encara menys, en un palau.
Què ens està dient amb això?
Ens està dient que el que Ell va portar al món s’ha de viure.
Viure no solament des de la humilitat i la senzillesa, sinó també
− des del laic
− des del profà
− des del més vulgar i quotidià.
Des de la vulgaritat sublim d’un estable.
Vet aquí el senyal: “Un nen entre bolquers i ajagut en una menjadora.”
Amb això està dit tot.

Què vol dir aquí TOT?
Ho concretaré amb uns quants interrogants ben clars i ben intel·ligibles.
Qui de nosaltres hauria escollit un estable per néixer?
¿Som persones sincerament humils, senzilles, accessibles i tractables o bé anem per la vida amb un rei al cos donant lliçons de tot i a tothom?
Som conscients de la nostra dignitat de laics?
Valorem la transcendència religiosa del profà i quotidià?
Si no sabem trobar Déu en el profà i en el quotidià, en els que s’ho passen malament i pateixen, no el trobarem mai enlloc ni en ningú.
Nadal és fer aquesta descoberta i voler-s’hi comprometre.


Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.