Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

 L’alegria enfonsa les arrels en els pous profunds del cor humà, però emet indicadors de la seva presència. Somriure, cara de satisfacció, expressió dels ulls. No obstant això, no tot allò que té aparença d’alegre, ho és. De vegades, només existeix el gest, la ganyota, quan l’alegria no neix de l’interior. Es construeix així una caricatura. Una de les accepcions de la paraula alegria el diccionari la redueix a irresponsabilitat i lleugeresa. Per això, es busquen al·licients i estimulants per construir l’alegria des de l’exterior. En èpoques nadalenques, l’alegria és un producte que es ven als mercats. La publicitat i el consum prometen felicitat, que desapareix quan llencem l’embolcall a la paperera. Es busca un recurs nou. Els músculs del rostre s’encarcaren. Façana. No hi ha fons. No obstant això, queda la nostàlgia pel que és autèntic. El cor sempre peregrina, tot i que a batzegades, cap a la llibertat i l’amor.

Un text bíblic, el capítol 2 de l’evangeli segons sant Lluc, traça amb precisió els horitzons de la veritable alegria. Després del naixement de Jesús, un àngel és enviat a donar un missatge als pastors, que dormen al ras i vigilants. Els seus protagonistes no tenen protecció i són pobres. A més estan en alerta, perquè sense estar desperts no hi ha consciència possible. L’àngel els diu: «No tingueu por. Us anuncio una bona nova que portarà a tot el poble una gran alegria: avui, a la ciutat de David, us ha nascut el Salvador, que és el Messies, el Senyor. Això us servirà de senyal: trobareu un infant faixat amb bolquers i posat en una menjadora.»

Primer pas per gaudir de l’alegria, treure la por i el temor, que danyen tant la nostra vida espiritual. Segon, trobar una raó que, com una font interior, faci brollar amb força les aigües transparents. Nadal és connectar amb Déu, que habita en la pregonesa del cor. Més enllà de les idees i dels sentiments religiosos, on sovint hi ha pugnes i desencontres. Aquest és l’autèntic regal de cada Nadal, que acostuma a passar inadvertit. Cal dormir al ras i estar vetllant per advertir-lo. Aquesta és la gran alegria per a cadascú i per a tot el poble. La presència de Déu al cor humà. Si algú arriba a connectar amb ell, haurà arribat a la font de l’alegria. No es tracta de conquistar, sinó de deixar-se envair. Un camí de contemplació, on les paraules es redueixen a la seva essència. La trobada es produeix en el silenci de la nit. Tota alegria acostuma a tenir senyals i indicadors. El signe que s’ofereix als pastors és un infant nounat, faixat amb bolquers i posat en una menjadora. Van molt de pressa. Quan algú descobreix el sentit profund de la vida, no es pot aturar. La por paralitza, però el descobriment impulsa. Veuen l’infant al costat de Maria i Josep. Comproven ells mateixos —ningú no ho pot fer per un altre— que la infància espiritual, la pobresa i l’amor són signes inequívocs de l’alegria veritable.