Homilia del papa Francesc a la Casa de Santa Marta. 12 de desembre de 2013
Mentre ens preparem per al Nadal ens anirà bé per fer una mica de silenci per escoltar Déu que ens parla amb la tendresa d'un pare i una mare: aquest és un resum del que ha dit avui el papa Francesc en la missa que ha presidit a Santa Marta en aquest segon dijous d’Advent:
Inspirat per la lectura del llibre del profeta Isaïes, el papa subratlla no "el que diu el Senyor", sinó "com ho diu". Déu ens parla com ho fan un pare i una mare amb el seu fill:
"Quan el nen té un malson, es desvetlla, plora el pare hi va i diu: no tinguis por, no tinguis por, hi sóc jo aquí, aquí. Això parla el Senyor. "No tinguis por, cuc de Jacob, larva d'Israel'. El Senyor té aquesta forma de parlar-nos: s’apropa. Quan mirem a un pare o una mare que parla amb el seu fill, veiem que aquests es tornen petits i parlen amb la veu d'un nen i fan gestos dels nens. Un que s’ho miri des de fora pot pensar: aquests són ridículs! S'empetiteixen, justament llavors, no? Perquè l'amor del pare i de la mare té necessitat d'estar més a prop, dic aquesta paraula: d’abaixar en el món del nen. Sí, si el pare i la mare li parlen normalment, el nen entendrà el mateix; però ells volen prendre la forma de parlar del nen. S’hi acosten, es fan nens. Així ens fa el Senyor".
Els teòlegs grecs explicaven aquesta actitud de Déu amb "una paraula ben difícil: la “synkatábasi", o "la condescendència de Déu que descendeix a fer-se com un de nosaltres":
"I llavors, el pare i la mare també diuen coses una mica ridícules al nen: 'Oh, amor meu, la meva joguina.', i totes aquestes coses. El Senyor ho diu: “cuquet de Jacob', 'ets com un cuc per a mi, una coseta petita, però t'estimo tant'. Aquest és el llenguatge del Senyor, el llenguatge d'amor de pare, de mare Paraula del Senyor? Sí, escoltem això que ens diu. Però també mirem com ho diu. I nosaltres hem de fer el que fa el Senyor, fer el que diu i com ho diu: amb amor, amb tendresa, amb aquella condescendència envers els germans" .
Déu –explica el papa Francesc citant l’encontre d’Elies amb el Senyor- és com" brisa suau", o -com diu el text original- ‘un fil sonor de silenci"així"s’apropa el Senyor amb aquella sonoritat del silenci pròpia de l’amor. Sense fer un espectacle". I "es fa petit per fer-me fort, Ell va a la mort, amb aquesta condescendència, perquè jo pugui viure":
"Aquesta és la música del llenguatge del Senyor, i nosaltres en la preparació del Nadal l’hem d'escoltar: ens anirà bé d’escoltar-la, ens farà tant de bé Normalment, el Nadal sembla una festa de mot soroll: ens anirà bé fer una mica de silenci i escoltar aquestes paraules d'amor, aquestes paraules tant properes, aquestes paraules de tendresa ‘Tu ets un cuquet, però t'estimo tant!». Per això estar en silenci, en aquest temps en què, com es diu en el prefaci, som vigilants en espera.
Traductor: Pere Prat
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.