En guàrdia contra els insuportables carques. Diumenge 3r d’Advent

Diumenge 3r d’Advent. Cicle A
Barcelona, 15 de desembre de 2013

Joan havia sentit parlar de les obres de Crist.
No es fa menció de les paraules. Les obres es veuen. Les paraules s’escolten.
Però l’Evangeli ens diu que el que crida l’atenció de la gent és el que cadascú fa, NO el que cadascú diu.

En els ambients eclesiàstics
‒ es parla molt
‒ es predica molt
‒ es diuen coses sublims.
Però al mateix temps i amb freqüència es fan coses vergonyoses, indignes, criticables que és millor amagar.
Parlar resulta fàcil.

Però el que Jesús va fer és comprometre’s.
Què feia Jesús?
I, sobretot, ¿què feia perquè les seves obres fossin la prova de què Ell era la solució i la Salvació?
L’argument clau que Jesús dóna, la prova que Ell aporta no és de caràcter sagrat, ni espiritual, ni sobrenatural, ni religiós.
És quelcom humà, molt humà:
‒ alleujar les penes
‒ donar vida
‒ oferir felicitat
‒ brindar bones notícies.

No ens acaba d’entrar al cap que la solució no està
‒ en els discursos
‒ en els arguments
‒ en les teories i en els dogmes.

Perquè només la vida és digna de fe, com només l’amor mereix ser cregut.
Una obra tan senzilla com posar bona cara en certs moments, un somriure d’acolliment, un silenci oportú, una mirada de tendresa, saber escoltar sense presses, reconèixer que hom s’ha equivocat.
Totes aquestes obres i les que podríem afegir-hi són la salvació, són esperança, són missatge clar, obert.

El més xocant d’aquest evangeli és que Jesús acaba dient: “Benaurat el que no s’escandalitzi de mi.”
Jo em pregunto i us pregunto: ¿Com és possible que fer feliços als que pateixen i s’ho passen malament sigui una cosa que escandalitzi?
Perquè hi ha teòlegs i catequistes que van dient que el sofriment és un regal diví.
Com hi ha també confessors que ensenyen que la malaltia i el dolor ens apropen a Déu.
Els que pensen i parlen així estan convençuts que la missió dels representants de Déu no és donar felicitat i vida, sinó exigir paciència i esperança en l’altra vida.

Per això, hi ha gent que s’escandalitza quan sent a dir que Déu està present
‒ en l’alegria de viure
‒ en la felicitat de l’estimació humana
‒ en el goig de sentir-se bé.
Jesús ens avisa avui que cal estar en guàrdia contra els escàndols d’aquests insuportables carques.