Vés al contingut

Avui us vull parlar del qui ha estat el personatge més important d'aquesta setmana, em refereixo a Nelson Mandela, que va morir el divendres de la setmana passada –6 de desembre– amb més de 90 anys de vida i de lluita. Després de tota una setmana de capella ardent i de desfilades del seu fèretre pels carrers de Pretòria i del gran Funeral d'estat que es va celebrar dimarts passat al matí a Johannesburg, aquest diumenge s'ha celebrat –definitivament– el seu enterrament, amb una cerimònia, també d'Estat, a la població de Qunu, una localitat del sudest del país on va créixer i on ell mateix havia demanat que se'l sepultés.

Però, sobretot, en aquest comentari d'avui, us voldria destacar la gran festa religiosa, multiconfessional i plurireligiosa, que ha representat aquest gran comiat de Nelson Mandela, o de "Madiba", tal i com se'l coneixia d'una manera molt més col·loquial. Hi van participar totes les confessions cristianes des dels metodistes fins als catòlics, passant pels anglicans; i des dels jueus fins als musulmans. Això és el que es va poder veure dimarts passat al matí a l'estadi de la barriada de Soweto, a Johannesburg, on milers de persones, sota una pluja intensa, començaven la primera de les celebracions oficials. Va ser una festa per a les nostres esglésies cristianes, amb cants i danses. Una trobada ecumènica o un encontre de les religions, reconeixent una figura que –amb molta traça– va ser capdavantera de la pau, la reconciliació i el perdó. Tal i com ens ho explicaven alguns cronistes: "Més que un funeral, Sud-àfrica és una festa aquests dies. Els sud-africans estan demostrant que saben fer de les desgràcies i les penes cants a la vida".

Protegida de l'aigua que seguia caient per la visera de l'estadi, la multitud que ocupava la part superior d'un dels fons cantava i ballava a l'uníson a mesura que desenes de caps d'Estat i de Govern de tothom arribaven al recinte per assistir al funeral. "Nelson Mandela, no n'hi ha cap com tu", entonava la massa en zulu, convertint les tribunes en una rítmica marea humana en record del pare de la Sudàfrica lliure i multiètnica. Al final de tot, l'arquebisbe anglicà Desmond Tutu va ser un gran mestre en l'art de l'espectacle. Ell, Premi Nobel de la Pau de l'any 1984 per ser un activista contra l'apartheid, amic de Nelson Mandela i amb 81 anys, en aquell acte va tornar a deixar veure el seu vessant de còmic i amenitzador en una situació tan poc usual com en un funeral. Desmond Tutu és un personatge entranyable, estimat per totes les religions, amb carisma, segurament tapat per la gran figura de l'expresident sud-africà. Amics des de fa dècades, el prelat va liderar un homenatge a Madiba i li va sortir un autèntic xou, ple d'anècdotes divertides que en el fons li van servir per fer més gran Mandela.

El públic present ja estava entregat abans de començar, tot i portar –sota la intensa pluja– més de quatre hores de parlaments, amb mes d'una vintena de discursos; però les bromes de Tutu sobre el caràcter generós, pròxim i gens venjatiu de Madiba van emocionar a tothom. Entre les moltes anècdotes va recordar que "ja sent president, Mandela va voler tenir un detall amb el poble afrikaner per predicar amb l'exemple que, malgrat tot, no era moment de passar comptes sinó d'acostar posicions amb els vells enemics, i va visitar Orania, un petit poble que no permet la residència a ningú que no sigui afrikaner (o el que és el mateix: barra el pas als negres). "Madiba va anar allà a prendre un te amb la vídua de l'arquitecte de l'apartheid. Per fer què? És increïble, oi? Però això va passar aquí", va dir Tutu.

També va ser bona la reflexió de com Mandela va passar de ser a la llista negra de terroristes dels EUA fins al 2008 a ser objecte de la devoció que ara li professen els seus presidents, fins al punt que la delegació nord-americana als funerals va comptar amb quatre mandataris del país: l'actual president, Barack Obama, i –a més a més– Jimmy Carter, Bill Clinton i George W. Bush. "Madiba va ser un mag amb una vareta màgica que va convertir aquest país multiracial en la nació de l'arc de Sant Martí, en una meravellosa papallona", va dir Tutu, i va fer broma que durant els "dos primers mesos" del seu mandat "no hi va haver cap crim". Tota una fita en un país amb unes altíssimes taxes de violència de tot tipus.

Per cert, i no és cap broma, mentre l'arquebisbe Desmond Tutu deia aquestes paraules tan elogioses de l'expresident Mandela, uns lladres van entrar a la casa del pastor anglicà, a Ciutat del Cap, i la van buidar, literalment, mentre els lladres veien el seu propietari que parlava per la televisió. Una anècdota que Tutu recordarà sempre.

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.