Vés al contingut

Discurs de la primera vigília d'Advent amb els universitaris de Roma.
30 de novembre de 2013

Avui es renova la tradicional cita d'Advent amb els estudiants de la Universitat d'aquesta diòcesi, a la qual s’uneixen els rectors i professors dels ateneus romans i italians. Us saludo a tots cordialment: al cardenal vicari, als bisbes, l'alcalde, les diverses autoritats acadèmiques i institucionals, als consiliaris de les capellanies i dels grups universitaris. Especialment us saludo a vosaltres, estimats universitaris i universitàries.

El desig que sant Pau adreça als cristians de Tessalònica, perquè Déu els santifiqui fins a la perfecció, mostra d’una banda la seva preocupació per la seva santedat de vida posada en perill, i de l'altra, una gran confiança en la intervenció del Senyor. Aquesta preocupació de l'Apòstol és vàlida també per a nosaltres, els cristians d'avui. La plenitud de la vida cristiana que Déu aconsegueix en els homes, de fet, està sempre amenaçada per la temptació de cedir a l’esperit mundà. Per això, Déu ens dóna el seu ajut mitjançant el qual podem perseverar i preservar els dons que l'Esperit Sant ens ha donat: la nova vida en l'Esperit que Ell ens dóna. Custodiant aquesta "saba" saludable de la nostra vida, tot el nostre ésser, esperit, ànima i cos, es conserva irreprotxable i recte. Però per què Déu, després que ens ha donat els seus tresors espirituals, ha d'intervenir encara per mantenir-los intactes? Aquesta és una pregunta que ens hem de fer. Perquè nosaltres som febles –tots ho sabem– la nostra naturalesa humana és fràgil i els dons de Déu es conserven en nosaltres com en "gots de fang" (cf. 2 Cor 4:07).

La intervenció de Déu en favor de la nostra perseverança fins al final, fins a la trobada definitiva amb Jesús, és l’expressió de la seva fidelitat. És com un diàleg entre la nostra debilitat i la seva fidelitat. Ell és fort en la seva lleialtat. I Pau dirà, en una altra part, que ell –ell, el mateix Pau– és fort en la seva feblesa. Per què? Com que és un diàleg amb la fidelitat de Déu, i la fidelitat d'aquest Déu mai defrauda. Ell és fidel a si mateix per sobre de tot. Per tant, l’obra que ha iniciat en cada un de nosaltres, amb la seva crida, la durà a bon terme. Això ens dóna una gran confiança i seguretat: una confiança que es recolza en Déu i necessita la nostra col·laboració activa i valenta per enfrontar els reptes del moment present. Vosaltres sabeu, estimats joves universitaris, que no es pot viure sense mirar els desafiaments, sense respondre als reptes. Aquell que no mira els desafiaments que no respon als reptes, no viu. La vostra voluntat i les vostres capacitats, unides al poder de l' Esperit Sant que habita en cadascun de vosaltres des del dia del baptisme, us permeten ser no espectadors, sinó els protagonistes dels esdeveniments contemporanis. Si us plau, no mireu la vida des del balcó! Barregeu-vos allà on hi ha desafiaments, que demanen ajut per tirar endavant la vida, el desenvolupament, la lluita per la dignitat de les persones, la lluita contra la pobresa, la lluita pels valors, i moltes lluites que trobem cada dia.

Hi ha diversos reptes que els joves universitaris esteu cridats a afrontar amb fortalesa interior i audàcia evangèlica. Fortalesa i audàcia. El context sociocultural en què a vegades us trobeu sovint us aclapara amb la mediocritat i l'avorriment. No podem resignar-nos a la monotonia de la vida quotidiana, sinó que hem de conrear projectes de gran volada, anar més enllà del que és ordinari: no us deixeu robar l'entusiasme de la joventut! Seria un error també deixar-vos empresonar per un pensament feble i uniforme, el que homologa, com si es tractés d’una globalització entesa com aprovació. Per superar aquests riscos, el model a seguir no és l’esfera. El model a seguir en la veritable globalització –que és bona– no és l’esfera, que anivella totes les diferències; el model és en canvi el poliedre, que inclou una varietat d'elements i respecta la unitat en la varietat. En la defensa de la unitat, també defensem la diversitat. Altrament la unitat no seria humana.

La idea és, de fet, fructífera quan és l’expressió d'una ment oberta, que discerneix, sempre il·luminada per la veritat, el bé i la bellesa. Si no us deixeu portar per l'opinió dominant, sinó que seguiu essent fidels als principis ètics i religiosos cristians, trobareu el valor per anar de fins i tot contra corrent. En el món globalitzat, podreu ajudar a salvar les peculiaritats i les característiques pròpies, mirant de no abaixar el nivell ètic. De fet, la diversitat de pensament i d’individualitat reflecteix la multiforme saviesa de Déu quan s'acosta a la veritat amb honestedat i rigor intel·lectual, quan s’acosta a la bondat, quan s’acosta a la bellesa, de manera que cadascú pot ser un do per a benefici de tots.

Que el compromís de caminar en la fe i de comportar-vos d'una manera coherent amb l'Evangeli us acompanyi en aquest temps d'Advent, per viure autènticament la commemoració del Naixement del Senyor. Us pot ajudar el bell testimoniatge del beat Pier Giorgio Frassati, que va dir –universitari com vosaltres– va dir: "Viure sense fe, sense un patrimoni que defensar, sense mantenir la veritat en una lluita contínua, això no és viure, sinó anar tirant. Mai hem d’anar fent, sinó que hem de viure" (Carta a I. Bonini, 27.II.1925).

Gràcies, i bon camí cap a Betlem!

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.