Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Diumenge 2n d’Advent. Cicle A
Barcelona, 8 de desembre de 2013

A on radica la importància de Joan Baptista?
En aquest personatge singular l’evangeli presenta les claus que expliquen el que realment va representar la vida de Jesús, el seu missatge i el seu destí final.

El primer que salta a la vista és que Joan va ser un home marginal en la societat i en la religió jueva d’aquell temps.
És a dir: Joan va viure en els marges d’aquella societat i d’aquella religió:
‒ el lloc en el que va viure: el desert;
‒ la seva forma de vida: vestimenta i menjar estrafolaris;
‒ el seu missatge de denúncia el fa enfrontar amb els poders, tant els polítics com els religiosos.

Tot això indica, ben a les clares, que Joan no va ser un home integrat en el sistema sinó un auto exclòs d’aquell sistema de poders i de creences.

Joan va viure així perquè és com visqueren els grans profetes d’Israel, homes tots ells que visqueren en els límits i fins i tot fora dels límits d’aquella societat.
Els profetes bíblics presentaren i proposaren un món alternatiu:
‒ una altra forma de veure la vida,
‒ uns altres valors,
‒ uns altres criteris.

Per això, els profetes tractaren amb reis, però res del que deien interessava al sistema imperant.
Evidentment, Joan no va ser mai un funcionari del sistema, sinó més aviat un autoexclòs del sistema.

A partir d’aquests criteris és comprèn el que Joan Baptista va representar i va voler.
D’aquesta manera va preparar el camí del Senyor, mitjançant la denúncia, l’exigència, la urgència d’un canvi de vida.

Però això només es pot fer a partir d’una autoritat que només la té el que no està integrat en allò que denuncia.
Des de la pompa i l’ostentació, ¿com es pot denunciar la maldat i la ridiculesa que evidencien la pompa i l’ostentació?