Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

La faula de la babushka i els tres reis que venien del Nord, del Sud, terra endins, de mar enllà 
 
Fa molts i molts anys, a Sibèria, hi vivia una velleta, tota sola, en una caseta de fusta, enmig del bosc.
 
Una llarga nit d’hivern estava asseguda, agombolada amb una manta de llana, bressolant-se en la seva atrotinada cadira. Mirava les flames de la llar de foc. De sobte, sentí picar a la porta. Engorronida, li feia mandra anar a veure qui era i què volia. Però es va aixecar i, passet a passet, s’encaminà a obrir.
 
A fora hi trobà tres homes, vestits com reis i amb cara de savis. Li digueren: “Disculpeu, babushka, fa molt de temps que viatgem, venim del Nord, venim del Sud, de terra endins, de mar enllà... Busquem un nadó, pobret pobret nuet nuet que ha nascut avui a Betlem i...”.
 
La velleta digué ras i curt: “Aquí no hi ha cap nadó. Visc sola, jo, ben sola”. I tancà la porta.
 
La babushka tornà a bressolar-se, entotsolada. Però barrinava dins seu com era que tres homes savis vestits de rei busquessin un nenet pobre i nu. No aclucà els ulls en tota la nit.
 
Quan sortí el sol es va posar l'abric, el mocador al cap, les botes de neu i marxà de casa amb un cistell. A dins hi havia la manteta de llana que la mare de la babushka havia trenat per al seu naixement. La manteta era un regal per a aquell nen que devia ser ben especial.
 
Féu via passet a passet sense saber cap a on anar, perquè mai no havia sentit anomenar Betlem.  
 
A Rússia conten que la babushka, avui dia, continua caminant, passet a passet, nit i dia. Ha recorregut gairebé tots els racons del món.
 
Encara, però, no ha trobat l’Infant.
 
És llarg l’hivern rus.
 
Marta Nin
 
(Molt lliurement adaptat de la tradició popular russa)