Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

El procés de la LOMCE ha comportant el revifament del debat sobre la Religió a l’escola, en especial, en el marc de l’ensenyament públic. Un debat, sovint, carregat d’aspectes ideologitzats, crispat i amb d’informacions errònies perquè –entre altres coses– l’àrea de Religió ha viscut un complex desenvolupament en aquestes últimes dècades.  Per exemple, encara molta gent –fins i tot mestres i polítics– no saben que sota l’epígraf «classe de Religió confessional» s’ofereixen 4 confessions, entre elles, la catòlica. Quines novetats aporta la LOMCE sobre la Religió i quina valoració provisional podem fer-hi?  
 
Les novetats o canvis són quatre:
1) La incorporació d’unes matèries concretes «alternatives» (Primària: Religió - Valors culturals i socials; Secundària Obligatòria: Religió - Valors ètics; Batxillerat: la Religió queda incorporada en el grup de matèries específiques).
2) Les alternatives no són excloents perquè també es poden cursar fent religió o a l’inrevés. Caldrà veure la voluntat i/o creativitat en la configuració dels horaris per fer efectiva aquesta possibilitat.
3) La religió s’avalua (això ja estava consolidat) però ara computarà a efectes de l’expedient acadèmic de l’alumne/a.
4) La subtil incorporació d’un punt tercer a la disposició addicional segona (la determinació del currículum i dels estàndards d’aprenentatge avaluables, més autorització dels llibres i materials per part de les autoritats religioses).  
 
Com valorar aquest canvis?  Alguns són positius, per exemple, la voluntat explícita de resoldre un seguit de gaps històrics: alternatives concretes no excloents, el còmput a l’expedient, l’avaluació de l’alternativa. També hem de parlar de limitacions o de possibles interpretacions no prou definides: l’episcopat ha mostrat algunes disconformitats en la configuració de la Religió a l’etapa d’Infantil i el Batxillerat. En aquest moment també tenim temes pendents: Quina orientació tindrà necessari nou currículum? La filosofia general de la LOMCE i la incorporació al punt 3 de l’addicional segona poden donar alguna pista no gaire esperançadora. Finalment, algunes qüestions són ambivalents com els continguts de les alternatives: no valdria més un plantejament transversal del valors, per exemple? Per tant, es tracta d’una proposta que millora alguns aspectes significatius des de particularitat de la Religió però també té limitacions i punts ambivalents. Però, sobretot, és una proposta en un context d’enorme conflictivitat –especialment, per la concepció curricular de la llei– que provocarà més d’una tensió als mestres de Religió. Alguns parlen d’una oportunitat perduda i de la possibilitat de models millors. Crec sincerament que caldria un plantejament més adequat a les aportacions dels darrers temps i a les necessitats contemporànies més que el «tapar petits forats». Finalment m’atreveixo a recordar quina podria ser la millor posició de l’Església catòlica en el nostre context educatiu. Segons el meu parer, exigir un pacte educatiu com a prioritat abans de convèncer a uns o altres sobre aspectes de la Religió.
 
Publicat a Catalunya Cristiana, núm. 1783, de 24 de novembre de 2013, p.12.