Vés al contingut

Avui voldria reprendre l'afirmació: "Crec en la resurrecció de la carn." Es tracta d'una veritat que no és pas simple, ni gens evident, perquè en viure immersos en aquest món, no ens és fàcil d'entendre la realitat futura que ens espera. Però l'Evangeli ens il·lumina: la nostra resurrecció està estretament lligada a la resurrecció de Jesús; el fet que Ell ressuscités d’entre els morts és la prova que existeix la resurrecció dels morts. Voldria presentar alguns aspectes sobre la relació que hi ha entre la resurrecció de Crist i la nostra resurrecció. Ell ha ressuscitat, i com que ha ressuscitat, nosaltres també ressuscitarem.

En primer lloc, la pròpia Sagrada Escriptura ens mostra el camí que mena vers la fe plena en la resurrecció dels morts, la qual s'expressa com a fe en Déu, Creador de tota la persona ‒cos i ànima‒ i com a fe en el Déu alliberador, el Déu fidel a l'aliança amb el seu poble. El profeta Ezequiel, en una visió, contempla els sepulcres dels deportats que s’obren: llavors, veu els ossos secs que tornen a la vida gràcies a la infusió d'un esperit vivificant. Aquesta visió expressa l'esperança en la futura "resurrecció d'Israel", és a dir, en el renaixement del poble derrotat i humiliat (cf. Ez 37,1-14).

Jesús, en el Nou Testament, duu a compliment aquesta revelació, i vincula la fe en la resurrecció amb la seva pròpia persona, i diu : "Jo sóc la resurrecció i la vida" (Jn 11,25). En efecte, el Senyor Jesús ressuscitarà l'últim dia a tots aquells que hagin cregut en Ell. Jesús va venir per estar-se amb nosaltres, es feu Home com nosaltres, semblant en tot menys en el pecat; d'aquesta manera, ens ha pres amb ell en el seu camí de retorn al Pare. Ell, el Verb encarnat, que va morir per nosaltres i va ressuscitar, dóna als seus deixebles l'Esperit Sant com a garantia de la plena comunió en la glòria del seu Regne, que esperem atents i vigilants. Aquesta actitud d’espera, aquesta expectativa és la font i la raó de la nostra esperança, una esperança que, si hom la conrea i la vetlla, si la conreem i vetllem degudament es converteix en llum per il·luminar la nostra història personal i també la història comunitària. Recordem-ho sempre: som deixebles d'Aquell que va venir, que ve cada dia i seguirà venint fins al darrer dia. Si reeixim a tenir més present aquesta realitat, llavors no ens afectarà tant la realitat quotidiana, no serem presoners d’allò que és efímer, i estarem més disposats a caminar amb un cor misericordiós en el camí de la salvació.

Un altre aspecte: què significa ressuscitar? La resurrecció de tots nosaltres serà duta a terme l’últim dia, a la fi del món, gràcies a l'omnipotència de Déu, que tornarà la vida als nostres cossos, unint-los novament a l'ànima, en virtut de la resurrecció de Jesús. Aquesta és la raó fonamental: com que Jesús ha ressuscitat, nosaltres ressuscitarem; tenim posada l’esperança en la resurrecció, perquè Ell ha ens ha obert la porta a aquesta resurrecció. I aquesta transformació, la transfiguració del nostre cos ja es va preparant en aquesta vida en mantenir una relació amb Jesús a través dels sagraments, especialment l’Eucaristia. Nosaltres, que al llarg d’aquesta vida ens nodrim del seu Cos i la seva Sang, ressuscitarem en Ell, amb Ell i per Ell. Així com Jesús ha ressuscitat amb el seu propi cos, però no ha tornat a una vida terrenal, així mateix també ressuscitarem amb els nostres cossos, que seran transfigurat com cossos gloriosos. Tanmateix, això no és pas mentida! Això és ben cert. Creiem que Jesús ha ressuscitat, Ell és viu aquí i ara, en aquest moment. Però, creieu de debò que Jesús és viu? I si Jesús és viu, creus que permetrà que morim i no ens farà ressuscitar? No, de cap manera! Ell ens està esperant, i donat que Ell ha ressuscitat, la força de la seva resurrecció ens farà ressuscitar a tots nosaltres.

Un element final: en aquesta vida tenim ja en nosaltres una participació en la resurrecció de Crist. Si bé és cert que Jesús ens ressuscitarà al final dels temps, també és cert que, en un cert aspecte, ja hem ressuscitat amb Ell. La vida eterna comença ja en aquest moment, es va iniciant durant tota la vida, la qual està orientada cap aquest moment de la resurrecció final. I ben mirat, de fet ja hem ressuscitat pel Baptisme, on hem estat incorporats en la mort i la resurrecció de Crist, participem de la vida nova que és la seva vida. Per tant, bo i esperant l’arribada del darrer dia, portem ja en nosaltres mateixos una llavor de la resurrecció, com anticipació de la resurrecció que rebrem en herència. Per aquest motiu, també el cos de cada un de nosaltres és com un ressò de l’eternitat, i sempre ha de ser respectat; però, sobretot cal que sigui respectada i estimada la vida dels que pateixen, perquè ells senten la proximitat del Regne de Déu amb aquella condició de vida eterna a la qual ens encaminem. Aquest pensament ens dóna esperança: estem tots fent camí vers la resurrecció. Veure Jesús, trobar-se amb Jesús: aquesta és la nostra joia! Ens trobarem tots junts ben aviat, no pas aquí a la plaça, sinó en un altre indret, però plens de goig. Sí, aquest és el nostre destí!

Traducció: Xavier Bordas.

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.