Cap al III Fòrum Català de Teologia i Alliberament, gener 2014!!

Sandra Pardo és directora de la Fundació Pare Manel

Sentiu que “la crisi”, combinada de tantes crisis i tan profunda, és una oportunitat per viure i parlar d’espiritualitat? Amb aquesta pregunta es va obrir el debat que duia per títol Espiritualitat Alliberadora a les cruïlles del món avui, i que organitzà el Fòrum Català de Teologia i Alliberament. L’acte celebrat el passat 31 de maig a l’Escola Pia del carrer Diputació de Barcelona, tenia per objectiu compartir un espai de tertúlia, entre amigues i amics, que donés peu a reflexionar sobre quin és l’espai que ocupa l’espiritualitat al context actual i què pot aportar al desig de transformació i de justícia social.

La connexió entre el social i el transcendental és fonamental al Fòrum i aquest va ser un dels eixos fonamentals. La construcció d’un altre món, l’articulació de respostes esperançades davant la situació de pobresa econòmica i social van acompanyades, en el nostre cas, d’una esperança també d’església i d’entendre Déu. Al debat vam participar Enric Canet (Casal Infants del Raval), Teresa Forcades (benedictina i metgessa), Joana P. (església Evangèlica de Catalunya), Montserrat Santolino (periodista i moderadora de l’acte) i Sandra Pardo (Fundació Pare Manel). Aquestes preguntes, per les que possiblement mai trobarem certeses úniques i inamovibles, son recurrents al sí del Fòrum Català de Teologia i Alliberament, FCTiA. El Fòrum no és ni una associació, ni una federació, ni una web. És un moviment, un procés, que anem definint mentre l’anem construint. Ambdues trobades ja realitzades, al 2010 i el 2012, anem escalfant motors per la propera trobada dels 25 i 26 de gener de 2014.

En clau de xarxa, de connexions i de complicitats, de col·laboracions i suport mutu, establim un espai de persones creients, de diferents confessions religioses, compartim un sentit de transcendència, de Déu-Humanitat que és clau alliberadora. El Fòrum és també un espai de trobada entre diferents confessions religioses. Des de l’interès, el respecte i la igualtat de drets de les pràctiques i tradicions religioses volem aproximar-nos a la riquesa de “les múltiples cares de Déu”.

Per mi, per parlar d’espiritualitat qualsevol moment es bo! Entenent l’espiritualitat com un moment de diàleg interior, de diàleg i reconeixement d’una part fonamental de la meva humanitat, de prendre consciència pròpia, de Vida també, de la transcendència de Déu. En el meu cas, d’una espiritualitat cristiana que, necessàriament, l’entenc en diàleg amb els altres. I és per aquest diàleg amb els altres que penso que l’actual context de crisi ens porta a ser capaços de reescriure, entre tots i totes, el nostre futur des d’un present canviant. Vivim en un moment econòmic social on tot s’està escrivint i on els moviments socials naixents son fonts d’esperança i de dignitat per a moltes persones. Vetllem perquè la nostra experiència de Déu ens porti a situar a la persona i a la justícia social al centre de tot plegat i vetllem perquè la nostra experiència transcendent sigui alliberadora, humanitzadora, oberta i permeable...