Vés al contingut
Per Lluís Serra Llansana .
A Gerasa
La crítica (negativa) està de moda. Si algú, a més, fa autocrítica, encara fila més prim. La ira, el disgust, la ràbia, la indignació... són sentiments políticament correctes i que imperen per tot arreu. El món i la societat ofereixen motius nombrosos per disparar les alarmes emocionals i per elaborar uns arguments saberuts que posen al descobert que les coses estan molt malament. Arrufar el nas, fer una ganyota de desaprovació, aixecar la veu, la contracció muscular... són símptomes físics d’un malestar interior.
On hi ha el problema? Si algú es concentra exclusivament sobre el que és negatiu, el que no funciona, el que és imperfecte... es destrueix i es desmotiva. Si ho perd de vista, perd les seves arrels i s’autoenganya. La utopia està al servei de la millora de la realitat. No hem d’oblidar cap d’aquests dos extrems per mantenir una tensió de creixement i maduresa. En el fons, es parteix de la vida com una conquesta. Una dimensió substancial, però no única. La vida també és un do. Encara més, sobretot és un do i davant del do només hi pot haver l’agraïment i la responsabilitat. La tasca consisteix a integrar la (auto)crítica i l’agraïment.
La gratitud permet que floreixin sentiments de pau, de joia, d’alegria. Implica tenir una mirada oberta a les meravelles de l’existència, encara que semblin discretes i insignificants. Hi ha motius més radicals per ser agraïts: el do de la vida, de la família, de la fe, de la llengua, del lloc de naixement, dels talents personals, de les amistats... Si la gratitud no s’explicita, desapareix la consciència dels béns que hem rebut sense cap esforç per part nostra.
Alguna família comença el sopar amb un ritu formidable. Cadascun dels que estan asseguts al voltant de la taula comparteix amb els altres algun motiu d’agraïment pel que ha passat durant el dia. Cal donar oportunitats a la gratitud. Hi ha tantes coses bones... Per això, començar un àpat amb una benedicció significar atorgar a aquest agraïment a Déu el lloc que li correspon.
Abans de dormir, podem revisar la jornada. Veure les equivocacions i els errors permet millorar, però donar gràcies pels dons rebuts omple el cor de pau. La gent seria més feliç si gaudís pels dons rebuts i si no els donés per descomptats. Quantes persones es queixen si tenen alguna malaltia? Quantes persones agraeixen el fet de gaudir de bona salut? Per estar malalt, n’hi ha prou que falli un dels elements del meu cos. Per tenir salut, tot ha d’anar bé i això no és fàcil. És gairebé un miracle. Quan una persona compleix anys, rep les felicitacions de la seva família, dels amics i companys, però agraeix als seus pares el fet que a través seu hagi rebut el do de la vida?

Com a autor d’aquesta columna, agraeixo sempre als meus lectors que dediquin uns minuts del seu temps a conèixer les meves reflexions. Gràcies.

Grups

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.