Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Discurs als participants de la plenària del Pontifici Consell per al Diàleg Interreligiós. 28 de novembre de 2013

El futur de la humanitat “rau en una convivència que sigui respectuosa amb la diversitat”. És una de les idees centrals del discurs que el Papa Francesc va dirigir ahir als participants a l’Assemblea Plenària del Consell Pontifici per el Diàleg Interreligiós. El Papa va subratllar que “no és possible pensar en una fraternitat de laboratori”. Per tant, va defensar fermament que s'ha de protegir la llibertat religiosa en totes les seves dimensions. La introducció d'homenatge al Papa va anar a càrrec del cardenal Jean-Louis Tauran.

En un món que s’ha anat fent tan petit, és més important que mai el diàleg i l’amistat entre les persones de les diferents religions. El Papa Francesc ha pres com punt de partida aquesta consideració per desenvolupar un apassionat discurs a favor del diàleg interreligiós. És una realitat i un desafiament, ha dit, que “interpel·la la nostra consciencia de cristians” i que incideix en la “vida concreta de les Esglésies locals, de les parròquies, de moltíssims creients”. A més, ha constatat amb amargor, “no manquen al món situacions en les quals és difícil la convivència”:

“Moltes vegades a les diferències culturals i religioses s’hi superposen raons polítiques o econòmiques, afegint-s’hi també malentesos i errors del passat: tot plegat pot generar desconfiança i por. Només hi ha una via per superar aquesta por, i és la del diàleg, d’una trobada marcada per l'amistat i el respecte.

Dialogar, ha precisat el Papa, “no significa renunciar a la pròpia identitat quan anem a trobar l’altre ni, per descomptat, vol dir cedir a compromisos en matèries de fe o de moral cristiana”:

“Es per aquest motiu que diàleg interreligiós i evangelització no s’exclouen, sinó que s’alimenten recíprocament. No imposem res, no fem servir cap estratègia astuta per aconseguir fidels, però donem testimoni amb alegria, amb simplicitat, d’allò en que creiem i d’allò que som. Efectivament, una trobada en la que cadascú deixés de banda allò en el que creu, fes veure que renuncia a allò que li és més preuat, no seria certament una relació autèntica. En tal cas es podria parlar d’una germanor artificial”.

També ha afegit que, com a cristians “hem d’esforçar-nos per vèncer la por, hem d’estar sempre a punt per donar el primer pas, sense desanimar-nos davant les dificultats i les incomprensions”. El diàleg interreligiós, quan és “constructiu”, s’ha demostrat que serveix també per superar “la por cap a les diverses tradicions religioses i cap a la dimensió religiosa com a tal”, un fenomen “que va en augment en les societats més fortament secularitzades”.

“La religió és vista com quelcom inútil o inclús perillós; a vegades es pretén que els cristians renunciïn a les seves conviccions religioses i morals en l’exercici de la professió”.

El Papa ha assenyalat que està “molt difosa la idea de que la convivència només seria possible amagant la pròpia filiació religiosa, situant-se en una mena d’espai neutre”. Però ell es pregunta, “com seria possible crear autèntiques relacions, construir una societat que sigui de veritat una casa comuna, si s’obliga a deixar de banda el que cadascú considera que és una part íntima del propi ésser?”:

“No és possible pensar en una fraternitat de laboratori. Sí que cal que tot es faci respectant les conviccions dels altres, també dels que no creuen, però hem de tenir la valentia i la paciència de trobar-nos, precisament, en allò que cadascú és. El futur rau en una convivència que sigui respectuosa amb la diversitat, no en una homologació en un pensament únic teòricament neutral. Es fa per això imprescindible el reconeixement del dret fonamental a la llibertat religiosa, en totes les seves dimensions”.

Traducció: Jacint Figueras