Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Les XII Jornades Diàleg Escola-Universitat, en la que participen i presenten projectes els centres de pràctiques que col·laboren amb la nostra facultat, van estar dedicades a la pràctica reflexiva a l’escola.  Va ser especialment interessant la conferència  “Tot fomentant l’aprenentatge reflexiu i col·laboratiu a l’escola”, a càrrec de la Dra. Olga Esteve, professora de la UPF. El tema que es va plantejar va ser el de l’aprenentatge reflexiu i el més general d’una educació reflexiva.

L’aprenentatge reflexiu té la característica que parteix de l’experiència dels alumnes i des d’aquesta experiència es planteja els objectius i les fites als que es vol arribar. No es tracta doncs de partir de continguts o coneixements preconcebuts, sinó de plantejar preguntes. Els continguts es cerquen quan es requereixen, essent l’educador un facilitador de processos interactius i molt especialment de processos de col.laboració. Així es construeix aprenentatge compartit que acaba enriquint l’experiència de partida, en un procés circular reflexiu.  

També aquest procés es pot aplicar a l’equip de mestres o professors quan reflexionen sobre la seva pràctica docent. Formular-se preguntes i buscar teories que ajudin a donar explicació, per trobar millors pautes i millors activitats formatives. En equip es pot anar més a fons en les qüestions i es pot generar experiència compartida. Quants bon exemples en tenim en les escoles de Catalunya, i singularment en les escoles cristianes!

El cercle reflexiu es pot aplicar també en la relació família-escola, per poder dialogar amb les expectatives d’uns i altres per trobar elements d’enriquiment de les visions i per anar trobant visions compartides. La clau és doncs el diàleg, entès com intercanvi de significats.

L’aprenentatge reflexiu i l’educació reflexiva no lliguen gaire amb la tendència burocratitzada del model educatiu imperant entre nosaltres, encara menys del que ens ve des de 700 km enllà. L’educació reflexiva és crítica i segurament incòmoda per les tendències reguladores i intervencionistes envers les tasques dels equips de mestres i professors. La Dra. Esteve conscient d’aquest problema va exposar com el model actual d’aprenentatge per competències pot facilitar una educació reflexiva, malgrat els entrebancs legals.      

També una escola reflexiva i que es formuli preguntes voldrà anar a fons sobre els aspectes últims de la persona. Hi ha doncs un lloc natural per la visió cristiana, que  haurà de ser dialogada i a ser possible integrable en l’experiència.