Vés al contingut

Diumenge XXXIII de durant l’any. Cicle C
Barcelona, 17 de novembre de 2013

Com viure aquests temps de “crisi religiosa” amb lucidesa i responsabilitat, sense desviar-nos de l’evangeli ni enfonsar-nos en la desesperança?
Vet aquí una de les preguntes més inquietants que es desvetlla avui en els que creiem en Jesucrist.

És ben clar que la fe cristiana no es pot viure ni comunicar des d’actituds negatives.
És inútil alimentar el victimisme.
És inútil viure de la nostàlgia o acumular ressentiments.
Tot això ens allunya de l’esperit amb què vivia Jesús.

Ara és el moment d’aprendre a llegir i a viure aquests temps de manera:
més positiva
més confiada
– i més evangèlica.

La crida de Jesús a perseverar ens ha de fer pensar.
És un greu error demonitzar la crisi actual vivint-la com una situació impossible.
Déu no està mai en crisi. Continua actuant en cada ser humà.
Cap crisi pot impedir que el Creador segueixi:
– oferint-se
comunicant-se
i salvant a cadascun dels seus fills i filles per camins que a nosaltres se’ns escapen.

Aquesta humanitat tan volguda per Deú viu patint: no encerta amb el camí que la podria conduir cap a una vida més digna, noble i feliç.
La crisi religiosa de la que tant parlem els creients és només un fragment d’una crisi més global que ho sacseja tot.
Ens pot preocupar què va a ser de l’Església entre nosaltres, però si mirem la realitat des de Déu, el que realment ens ha de preocupar és què
serà d’aquest món.

El de veritat important és perseverar:
no desviar-nos de l’evangeli
buscar sempre el Regne de Déu i la seva justícia i no els nostres petits i ridículs interessos temporals
actuar des de l’esperit de Jesús i no des del nostre instint de conservació
buscar el bé de tots, no només el nostre bé egoista i mesquí i calculador.

No ens enganyem: el qui realment pensa en la felicitat de tots és Déu, no nosaltres.

Perseverar no és repetir paraules buides que ja no diuen res, sinó encendre la nostra fe en contacte directe i personal amb Crist.
Perseverar no és posar-nos a la defensiva davant de qualsevol canvi, sinó mantenir la capacitat d’escoltar l’acció de Déu en els nostres dies.
Perseverar no és exigir als altres, sinó viure nosaltres mateixos en continua conversió.

Realment, hi vivim?
Estem a favor del canvi o de la immobilitat egoista?

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.