Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

 

Jesús Lanao és jesuïta i director del Banc de Recursos

Segons un estudi publicat recentment, resulta que a Catalunya es malbaraten 262.500 TN /any d’aliments, el 58% dels quals a les llars, que equivalen a 112€ per persona a l’any…  D’entrada la pregunta que sorgeix és com s’ha fet el càlcul, atès que resulta complicat saber la quantitat de menjar que llença cada família però també cal saber que s’està elaborant una normativa per l’aprofitament d’aquests aliments provinents d’establiments públics i privats (bars, restaurants, menjadors, etc.). Tanmateix serveix com a crit d’alerta davant un fet important, que cal fer-hi front des de diversos angles. 

Aquesta realitat em recorda que fa uns 18 anys dues amigues van tenir la iniciativa d’aprofitar aliments excedents d’una festa molt important que es feia a Barcelona. Van haver de fer uns tràmits, i se’ls hi va donar un “permís especial” per fer-ho. L’èxit va ser rotund: en dues hores s’havien repartit aquells excedents en entitats socials. Aquesta “prova pilot” formava part d’un projecte que, amb el nom de “La Cistella de la ciutat”, plantejava organitzar d’una manera racional i eficaç l’aprofitament de menjar preparat els diversos establiments (bars i restaurants de Barcelona) així com de forns de pa i pastisseries. Com a dada il·lustrativa s’esmentava els països (entre ells els Estats Units) on unes ONG ho estan fent des de fa més de 25 anys. L’Ajuntament, que havia autoritzat “excepcionalment” la prova pilot, no va aprovar el projecte, al·legant tota una sèrie raons legals i sanitàries. Val a dir també que alguns militants d’esquerres van criticar la iniciativa, des de posicionaments ideològics (“caritat” dels rics, drets i dignitat de les persones desfavorides, etc,)

Ara resulta que s’està plantejant aquell “projecte”… davant la “situació dramàtica de persones (nens inclosos) subalimentades del nostre entorn. 

Dues reflexions: 

1) Què diferent es veu la situació des de la sobreabundància (si més no, estadística) que des de carència  i la precarietat. 

2) La iniciativa primera venia “de la base”; ara es vol muntar des de les administracions públiques.