Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

El Vaticà acollirà del 5 al 19 d’octubre del 2014 el Sínode extraordinari amb el tema Els desafiaments pastorals sobre la família en el context de l’evangelització, convocat pel papa Francesc. Un argument tan vital com candent, tan polèmic com crucial. Per afavorir-ne la preparació, s’ha enviat als bisbes un qüestionari que s’ha publicat en diferents mitjans de comunicació. Es formulen nombroses preguntes concentrades en nou grans apartats: visió bíblica i magisterial sobre la família, la llei natural, la pastoral familiar en el context de l’evangelització, algunes situacions matrimonials difícils, les unions de persones del mateix sexe, l’educació dels fills en el si de situacions matrimonials irregulars, l’obertura dels esposos a la vida, la relació entre la família i la persona, i altres desafiaments i propostes. Cadascun d’aquests apartats generals conté preguntes concretes i precises.
 
El diàleg i la reflexió no seran fàcils, però resulten indispensables. El comportament moral s’ha de fonamentar en raons i la maduresa del poble cristià s’alimenta de la fe en Crist viscuda des del discerniment. Aquest és el clima. Ni tot canviarà ni tot continuarà igual. Caldrà veure-ho. No obstant això, no hem de deixar segrestar el debat teològic, antropològic, social... seriós i profund. Poso un exemple: el preservatiu. Cal anar més enllà d’ell. La moral sexual i l’òptica eclesial sobre els diferents mètodes de regulació dels naixements no es poden reduir a preservatiu sí i no. Una postura d’aquest estil pot servir per a un titular de premsa, però prescindeix de la reflexió, de la riquesa de valors i matisos, que han d’il·luminar el discerniment. Centrar el tema sobre el preservatiu ha empobrit enormement la visió cristiana de la sexualitat i de la natalitat. Què és més important, l’ús del preservatiu en una relació adúltera o la mateixa relació? Posar el focus en el preservatiu impedeix il·luminar el punt clau de la relació. Fins i tot, en alguns casos, l’ús del preservatiu seria moralment considerat com un mal menor. És el mateix utilitzar el preservatiu en una relació adúltera que en el si d’un matrimoni fidel i consolidat? Es pot entendre en aquest cas com un exercici de discerniment al servei d’una paternitat i maternitat responsables? Els mètodes naturals preveuen relacions desvinculades de la fecunditat. Aquesta desvinculació seria moralment acceptable en el context d’un matrimoni mitjançant el preservatiu? Quina diferència hi ha? Si busquem la veritat, totes les preguntes són possibles, però la resposta s’ha de realitzar a la llum de l’Evangeli. Si els cristians no entenen les raons dels comportaments morals, encara que confiïn en la gràcia de Déu, tindran menys força per complir-los.

Un Sínode que no hem de desaprofitar en absolut. Hi ha massa coses en joc.