Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

En els Informes PISA (Programa Internacional per a l’avaluació dels estudiants), Espanya ocupa un lloc que no ens agrada. Els adolescents de quinze anys no superen prou bé les Proves de la OCDE que, des de l’any 2000, cada tres anys valoren els nivells de comprensió lectora, càlcul aritmètic i habilitats científiques. Una setantena de països, inclosos els que formen la Unió Europea, participa en aquestes Proves, que gaudeixen d’un prestigi prou reconegut. El proper mes de desembre sabrem els resultats de les Proves aplicades l’any 2012. Quins resultats obtindrem?

Aquest mes d’octubre hem conegut els primers resultats del Programa PIAAC (Programa Internacional per a l’avaluació de les competències de la població adulta), una nova versió del Programa PISA dissenyada per a ciutadans amb edats compreses entre els 16 i els 65 anys. S’ha aplicat a 23 països dels més desenvolupats de la OCDE i de la Unió Europea. Andreas Schleicher és el responsable del Programa PISA i ha dirigit aquesta nova investigació. Entre altres comentaris, ha afirmat: «Un de cada cinc joves espanyols (entre 16 i 25 anys) no és capaç de llegir tan bé com s’esperaria que ho fes un nen de 10 anys». «Els joves japonesos i els holandesos que han realitzat estudis de postsecundària superen fàcilment els graduats universitaris espanyols, i més d’un terç d’aquests graduats no obtenen una puntuació més alta que el nivell 2 en la prova de comprensió lectura (el nivell màxim és 5). Per tant, no estan adequadament preparats per a la tasca que han de realitzar en els seus llocs de treball». Schleicher també ha indicat l’orientació que caldria donar a les eventuals reformes del nostre sistema educatiu, i ens ha donat un consell: «Ara Espanya ha de posar en marxa un mecanisme de reactivació que comporti una millora dels resultats. Dit d’una altra manera: li cal elevar la qualitat i la rellevància de l’educació, cosa que encara no ha fet».

El novembre passat la Comissió Europea va invitar els països que estan en una situació semblant a la nostra a «repensar l’educació i a invertir en competències per tal de millorar els resultats». No podem continuar fent el que hem fet fins ara, com si res no hagués passat. Com hem arribat a aquesta situació?

La nostra societat està sotmesa a una profunda transformació cultural que afecta totes les dimensions de la persona. Per això, cal organitzar les escoles de tal manera que la formació que ofereixen a les noves generacions sigui realment la que els joves necessiten adquirir per a incorporar-se a aquesta societat, col·laborar activament a millorar-la, accedir al món laboral, que està en contínua evolució, i realitzar-se plenament com a ciutadans competents. És a dir, al llarg de la seva escolarització tots els alumnes, nois i noies, han de tenir l’oportunitat d’adquirir i desenvolupar les competències requerides, no solament en l’àmbit del saber (conèixer), sinó també en els àmbits relatius al saber fer, al saber estar i, sobretot, al saber ser. 

Aquesta opció comporta necessàriament una nova concepció de currículum escolar i el consegüent disseny d’uns nous currículums per a les diverses etapes educatives, uns currículums que responguin a la finalitat real de tota escola: oferir als alumnes una educació de qualitat que faciliti el seu desenvolupament integral i una resposta adequada a les noves necessitats de la societat en la qual viuen i viuran.

Per això, avui les nostres escoles es troben davant un desafiament que posa en qüestió el model educatiu que ha estat habitual al llarg de les darreres dècades. Ara cal un canvi de mentalitat en els directius de tots els centres docents i en els professors de totes les etapes. Una nova concepció de currículum comporta nous mètodes pedagògics i nous criteris d’avaluació. En el fons, un nou estil de relació entre professors i alumnes. Es tracta, certament, d’un nou model d’educació escolar.

Aquest model d’educació no menysvalora l’aprenentatge dels anomenats continguts d’ensenyament, sinó que n’orienta l’aprenentatge vers l’assoliment dels objectius propis de cada etapa i l’adquisició d’unes competències que facin dels joves uns ciutadans realment capaços de construir el seu futur.

No ens enganyem. Ens cal afrontar aquesta qüestió amb garanties, atenent les insistents recomanacions de la OCDE i de la Comissió Europea; no haurem d’inventar res que no s’hagi aplicat amb èxit en altres països més ben situats que Espanya en els Informes PISA, els resultats dels quals no podem ignorar de cap manera.

Per poder superar la situació en què ens trobem, caldrà que cada escola exerceixi la seva autonomia dissenyant la seva oferta formativa i els seus propis mètodes pedagògics, responent així a les necessitats dels seus alumnes i donant sentit al seu projecte educatiu. Aquest és el desafiament al qual els equips directius i els professors de totes les escoles hauran de respondre amb lucidesa i creativitat en els propers anys. El futur de les escoles d’iniciativa social dependrà de la resposta a aquest desafiament.