El dia 1 de novembre vam assistir, en el marc majestuós de la catedral de Tarragona, a l’ordenació presbiteral del lleidatà i amic Josep Maria Calderó, un germà de la Fraternitat de Natzaret que s’ha posat al servei de l’Església tarraconense amb l’esperit de Charles de Foucauld. Us preguntareu… I? Què té a veure això amb en Grau-Garriga? Doncs, m’explico.
Una de les coses que vaig descobrir amb la documentació que en Jordi Grau em va facilitar sobre l’obra del seu pare, és que a Salou hi ha unes pintures murals del Josep Grau-Garriga al baptisteri de Santa Maria del Mar.
Quan rumiava com m’ho faria per anar-les a visitar, una trucada del Josep Maria em posava al corrent de la proposta que els havia fet l’arquebisbe de Tarragona als germans de la seva fraternitat, de posar-se al servei de l’església diocesana que ell acompanya, com a preveres. I, a que endevineu quina era una de les tres parròquies que els proposava de servir en l’exercici del ministeri presbiteral? Doncs ho heu endevinat: Santa Maria del Mar de Salou. Després de felicitar-lo per la seva disponibilitat li vaig comentar com casualment estava interessat en visitar les pintures murals esmentades. I un bon dia d’estiu tot passejant des de Cambrils em vaig atansar al temple de Salou per visitar-les. I vet aquí que en el marc de l’eucaristia que aquella tarda se celebrava a la parròquia el mossèn va anunciar l’ordenació a finals de juliol del Josep Maria com a diaca. En acabar la celebració vaig poder visitar i gaudir de les pintures que tot seguit us presento amb el guiatge de l’amic Pepito.
Val a dir que les fotos que vaig fer en la visita i que acompanyen aquest post són Fotografies autoritzades per la Delegació per al Patrimoni Artístic i Documental i l’Art Sacre de l’Arquebisbat de Tarragona.
Va ser l’any 1964 quan el llavors rector de Santa Maria del Mar, mossèn Ramon Muntanyola, li va encarregar a Josep Grau-Garriga de pintar el baptisteri del temple, la construcció del qual, al S XVII, l’havien promogut el gremi dels mariners del port de Salou.
L’obra que es pot visitar al baptisteri està organitzada al voltant de les quatre parets que envolten la pila baptismal i el sostre. Les resines acríliques emprades amb pigments blaus i ocres aconsegueixen una àmplia gamma de tonalitats harmoniosament complementàries que confereixen a tot el conjunt una gran bellesa plàstica i cromàtica.
En la paret que es troba en front de la porta d’accés al petit recinte hi ha un al•legoria del baptisme amb elements plàstics diversos; pintura acrílica feta amb amples pinzellades que representa la davallada de l’Esperit Sant sobre la comunitat, i un collage mural amb petxines del pelegrí incrustades en el guix de la paret, que són el símbol de l’aigua baptismal vessada sobre el cap dels batejats.
A la banda esquerra s’hi pot veure una escena pictòrica del paradís amb Adam i Eva nus, l’àngel amb l’espasa de foc que segons els text bíblic del Gènesi els va expulsar de l’Edèn, la serp, símbol del pecat original.
També hi ha en aquesta paret diversos elements plàstics tals com una vella clau de ferro, incrustada en el guix, símbol del ministeri de Pere i de la possibilitat de perdonar el pecat que li es encomanada pel mateix Jesús, i uns esgrafiats amb les inicials de l’autor i altres símbols gràfics.
A la banda dreta un seguit d’elements geomètrics decoren els costats del finestral que s’obre cap a l’exterior del temple.
Al sostre també diverses formes geomètriques representen el cel amb una llanterna de llum natural al bell mig de la volta que representa el mateix Crist-Vida, la llum que ve del cel per il•luminar els qui viuen en les tenebres de la mort.
l tot sortint del petit recinte baptismal la paret està decorada amb franges de diferents tonalitats i un nou element incrustat en el guix al centre del pany de paret que corona la porta: una creu barroca decorada amb elements metàl•lics.
Si no hi heu estat mai us encoratjo a visitar-ho i si ja ho coneixíeu, us animo a fer-ne difusió perquè l’obra, crec honradament que ben bé s’ho val de ser més coneguda.
I a prop de l’església de Santa Maria del Mar, una plaça dedicada a Mossèn Muntanyola el recorda a com a prevere i poeta promotor d’un esperit evangèlic que, recolzat pel Concili Vaticà II, va saber lligar la fe i la cultura del seu temps.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.