Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Tiziano, Tintoretto i Bartolomeo Manfredi reflecteixen la violència que Caín exerceix sobre el seu germà Abel. En les pintures d’aquests tres autors, Caín domina l’escena, es troba a la part superior del llenç, amenaça de mort Abel, que no aconsegueix desempallegar-se de l’agressió. Aquesta agressió podria ser una més entre les que s’han produït al llarg de la història, però adquireix un valor simbòlic perquè va ser la primera que, a més, acaba en mort. Es converteix en referència de totes les lluites fratricides. Caín, primogènit i agricultor, és germà d’Abel, pastor. La comparació, la gelosia... sorgida d’una mirada. Déu acull l’ofrena d’Abel, però no abandona Caín, que s’irrita sobre manera. Es tracta de convidar-lo a un canvi de vida i a veure’s ell mateix sense necessitat de comparar-se. També ell podrà ser ben rebut. Però sucumbeix a la gelosia i a l’enveja que el rosega. Triomfarà si elimina el seu germà, perquè així ja no se sentirà perdedor. En comptes d’acceptar els fets, en comptes d’esforçar-se per millorar la seva situació, posa fi a la vida del seu germà i així comença la seva vida errant. El seu germà desapareix de la seva vista, però se li clava al cor i en la memòria.

Quantes vegades s’ha repetit aquesta història! Les lluites fratricides estan a l’ordre del dia. Algunes vegades tornen al primer pla. El foment sistemàtic de l’odi i de l’enveja, la comparació contínua amb els altres, el predomini de la força sobre la bondat... mouen a baralles noves i fratricidis nous. Hi ha interessos bastards. No es busca l’harmonia ni l’acceptació incondicional de l’altre, sinó la submissió a qualsevol preu. S’utilitzen tots els mitjans, ètics o no, per aconseguir l’objectiu. Se substitueix el diàleg per la imposició. El lema: derrotar l’adversari i vèncer-lo. No hi ha cap altre camí.
 
L’engranatge s’ha posat en funcionament. Els poders fàctics, les elits extractives, han pres una decisió: eliminar l’adversari, sotmetre’l, dominar-lo, oprimir-lo. Hi contribueixen els emporis mediàtics. No es té cintura, sinó inflexibilitat. Tot s’hi val. La mentida, el foment de l’odi, la calúmnia... Cal matar Abel. Caín no tenia cap altra obsessió. No es pensa en el futur. L’odi encega i no permet veure més enllà. El futur serà errant, però no hi fa res. L’enveja, la gelosia... exigeixen víctimes immediates. Es prefereix tenir un esclau que un germà. No es vol conèixer què pensa. Jo penso per tu. Si tu existeixes, reapareix la comparació. Així no es viu. Mori la diferència. Pensament únic. La democràcia, per a alguns, és una ganyota sense sentit. Retenen el poder, però han perdut l’autoritat.
 
No hem de caure a la trampa. És indispensable respectar la gent i denunciar les injustícies. Obrir horitzons de grandesa. Caure en la violència no resol cap problema. L’agreuja. Parar l’altra galta significa trencar l’esquema dels agressius i continuar considerant cada persona com a germà.