-He de confessar-te una cosa, no et sàpiga greu –li diu Eva, a Déu, al paradís–. Ja sé que m’has creat i que m’has donat aquest jardí meravellós, i també la serp, però és que no sóc del tot feliç... Em sento sola, i a més estic farta de menjar pomes.
-T’entenc –respon Déu-. El que puc fer és crear un home.
-Un home? I això què és? – pregunta Eva, encuriosida.
-Doncs, una criatura imperfecta. Molt simple. No t’entendrà gaire... L’hauràs d’ajudar a veure-hi més endins i més enllà. Però serà més fort, més ràpid i més pràctic que tu, ell també t’ajudarà. Sereu companys.
- Sona bé tot això, però, a veure, on és la trampa? – demana Eva amb escepticisme.
-Només hi ha haurà una condició –li diu Déu-, i és que l’home serà molt narcisista i, per tant, li hauràs de fer creure que el vaig crear primer a ell. Recorda-ho bé, Eva, serà el nostre secret... de dona a dona.
(Adaptació d’una font desconeguda)
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.