×

Missatge d'avís

The service having id "_mobile_whatsapp" is missing, reactivate its module or save again the list of services.

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

"Mur: Paret gruixuda que suporta el pes d’un edifici o en limita verticalment l’interior."

Separa físicament el pati del carrer, però no pot evitar que la gatzara de la canalla al pati de l’escola s’escampi pel carrer i la plaça.

La seva alçada no impedeix que algunes pilotes, llençades amb l’ànima de futurs esportistes, vagin a parar fora de l’escola. Sort que sempre hi haurà una bona persona que les retornarà!

És el mur de l’escola, una paret de maó vermellós, trista i avorrida.

Però aquest matí ha començat a ser diferent, no hi havia classes, però, igualment, hi havia mestres i també molts nens amb les seves famílies. En arribar, avui, el mur era blanc. Una catifa de paper gruixut cobria la vorera al costat del mur, i unes tanques grises delimitaven un passadís. De les tanques hi penjaven unes bosses d’escombraries negres i uns paquets de tovalloletes humides……

Mestres i pares atrafegats amb pots de pintura i pinzells... i tot d’una, hem començat a pintar, a donar vida al mur, a treure-li la tristesa.

Vermell, groc, taronja, blau,... tothom ha anat omplint el mur amb brotxades verticals, horitzontals, amb pinzellades intenses, intermitents, personalitzades… Hi havia cua per deixar l’empremta del color en la paret.

I, un cop el color havia omplert tota l’extensió de la paret, la mà de l’Ignasi ha aparegut amb una brotxa sucada en pintura negra, i ha començat a dibuixar a la paret les formes de persones, de nens i nenes, de mares i pares, d’avis i àvies, de mestres, de joves en patinet, en skate… I els pares dels nens de l’escola hem anat donant forma a les figures... perquè des d’avui, al mur, hi ha la imatge de totes les persones que passegen pel carrer, i de les famílies que anem a l’escola… I demà quan passem per davant, i els nostres fills mirin el mur, podran dir orgullosos: jo he pintat un tros d'aquesta paret!

I amb el pas del temps, malgrat la pintura s’hagi esborrat, pares, fills i mestres que vam compartir pinzell o brotxa, sempre recordarem el dia en què junts ens vam pintar a la paret de l’escola.