El valor del testimoni (del grec “mártys”) no depèn de la lectura que els altres puguem fer de la vida i de la mort d'un creient. Segurament, en la societat espanyola, se’n faran diferents lectures del reconeixement que l'Església celebrarà, a Tarragona, beatificant 522 màrtirs.
Però el martiri que sofriren no és mes gran que la creu que acceptaren. I, si per alguna gent, serà difícil interpretar la seva mort, molt més ho serà interpretar el “misteri de la creu” que ells acceptaren viure cada dia i va culminar en el seu martiri.
Perquè la creu que el Senyor ens demana carregar cada dia suposa, a vegades, tenir mes fortalesa i fidelitat que el fet d'encarar una mort violenta. Certament, ¡quantes coses bones deixaríem de fer si no fóssim creients! ¡Quantes malifetes faríem si no fóssim creients! Aquesta fe de cada dia, que s'enforteix carregant la creu, ens prepara per fer de la nostre mort un acte de fe, d’esperança i d'amor.
En el si de l’Església també se'n fan diferents lectures de la vida i mort de certs màrtirs. Des d’Amèrica Central, i unint-nos a l'acció de gràcies que l'Església farà a Tarragona, manifestem el valor del testimoni que donaren el bisbe Oscar A. Romero i tants catequistes, delegats de la Paraula i agents de la Pastoral Social que, des de la seva vivència del Evangeli i per defensar els pobres i els recursos naturals de les poblacions mes pobres, foren assassinats. La política de la Seguretat del Estat que retorna, les Companyies mineres i altres interessos del capital sense escrúpols, estan decidits a proporcionar-nos els màrtirs que calguin.
Mirant a Tarragona creix el convenciment que el testimoni dels màrtirs ens enforteix a tots els creients a portar amb fidelitat, i sense temença, la creu de cada dia.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.