Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Ja fa vuit anys, pel març del 2005, les escoles cristianes de Catalunya van cloure els treballs del seu sisè Congrés, amb aquest lema: Per un acord sobre l’escola. La reflexió, l’intercanvi i el debat sobre la urgència d’un ampli acord que donés estabilitat i garantís qualitat al nostre sistema educatiu s’havia desenvolupat al llarg de sis mesos. Ara, vuit anys més tard, recomano la lectura del document conclusiu d’aquell 6è Congrés de l’Escola Cristiana de Catalunya.

En la part introductòria d’aquest document, hi llegim: “No descobrim cap secret en afirmar que el conjunt de la nostra societat viu amb profunda inquietud el que està succeint en l’àmbit escolar: mentre l’educació constitueix un centre d’interès preferent dels partits polítics i dels governs, els equips directius de les escoles, els mestres i professors, i les famílies que tenen fills en edat escolar, estan desorientats, sense saber quin serà el marc legal que establirà les noves regles de joc del sistema educatiu per als propers anys”.

Els qui hem seguit de prop els debats relatius al Projecte d’una nova Llei orgànica que, segons el nom, es proposarà millorar la qualitat educativa en el conjunt d’Espanya, tenim motius per estar avergonyits. Per una única raó: l’educació escolar ha tornat a ser un simple instrument de lluita en mans dels partits polítics. Mentrestant, una vegada més, les estadístiques ens diuen que la nau del nostre sistema educatiu fa aigües pels quatre costats. Cap on anem?

No se n’adonen, els nostres polítics, que estan jugant amb el futur dels infants, adolescents i joves, precisament perquè no són capaços de fixar la mirada en la qualitat de l’educació, alliberant-la dels seus interessos de partit? No se n’adonen que, encara avui, “estem desorientats, sense saber quin serà el marc legal que establirà les noves regles de joc del sistema educatiu per als propers anys”? No se n’adonen que, amb el sistema educatiu que tenim, no anem enlloc?