“Joves: vull un bon embolic a les diòcesis!”

Salutació del papa Francesc als joves argentins participants a la JMJ de Rio de Janeiro (Brasil), 25 de juliol de 2013

“Gràcies, gràcies per ser avui aquí, per haver vingut. (...) Voldria dir una cosa... Què és el que m'espero com a conseqüència de la Jornada de la Joventut? Doncs, m'espero un bon embolic! Que aquí dins hi haurà un bon embolic? Ben segur! Que aquí a Rio hi haurà un bon embolic? Ben segur! Però vull un bon embolic a les diòcesis! Vull que sortiu fora! Vull que l'Església surti al carrer! Vull que ens defensem de tot el que sigui mundanitat, del que sigui instal·lació, del que sigui comoditat, del que sigui clericalisme, del que sigui estar tancats en nosaltres mateixos. Les parròquies, les escoles, les institucions, són per sortir-ne! Si no se'n surt, es converteixen en una ONG, i l'Església no pot ser una ONG.

Que em perdonin els bisbes i els capellans, si alguns després us armen un embolic a vosaltres, però és el meu consell... Gràcies pel que pugueu fer.

Mireu, jo penso que en aquest moment, aquesta civilització mundial s'ha passat de rosca, s'ha passat de rosca! Perquè és tan gran el culte que ha fet al déu del diners, que estem presenciant una filosofia i una praxi d'exclusió dels dos pols de la vida que són les promeses dels pobles. I, per descomptat, perquè un podria pensar que podria haver-hi una mena d'eutanàsia amagada. És a dir, no es té cura dels ancians, però també hi ha aquesta eutanàsia cultural: no se'ls deixa parlar, no se'ls deixa actuar! I l'exclusió dels joves: el percentatge que hi ha de joves sense feina, sense feina, és molt alt! I és una generació que no té l'experiència de la dignitat guanyada pel treball. O sigui, aquesta civilització ens ha portat a excloure les dues puntes que són el nostre futur!

Llavors, els joves han de sortir, han de fer-se valer. Els joves han de sortir a lluitar pels valors, A lluitar pels valors! I la gent gran que obri la boca, els ancians que obrin la boca i ens ensenyin, que transmetin la saviesa dels pobles! (...). I, joves, sisplau, no us fiqueu contra els vells! Deixeu-los parlar, escolteu-los, i aneu endavant! Però sapigueu, sapigueu que en aquest moment, vosaltres, els joves, i la gent gran, esteu condemnats a la mateixa destinació: l'exclusió! No us deixeu excloure! Queda clar? Per això crec que heu de treballar.

La fe en Jesucrist no és una broma, és una cosa molt seriosa, és un escàndol. Que Déu hagi vingut a fer-se un de nosaltres, és un escàndol! I que hagi mort a la creu, és un escàndol, l'escàndol de la Creu. La Creu continua sent un escàndol, però és l'únic camí segur, el de la Creu, el de Jesús, l'encarnació de Jesús!

Sisplau, no aigualiu la fe en Jesucrist! Hi ha batuts de taronja, batuts de poma, batuts de plàtan, però sisplau, no prengueu un batut de fe! La fe és sencera, no s'ha d'aigualir! És la fe en Jesús. És la fe en el Fill de Déu fet home, que em va estimar i va morir per mi.

Així doncs, munteu un bon embolic! Cuideu els extrems del poble que són la gent gran i els joves! No us deixeu excloure, i no exclogueu les persones grans. I segon, no aigualiu la fe en Jesucrist.

'Què hem de fer, pare?' Mira, llegeix les Benaurances que t'anirà bé. I si vols saber quina cosa pràctica has de fer, llegeix Mateu 25, que és el protocol amb el qual ens jutjaran. Amb aquestes dues coses teniu el programa d'acció: les Benaurances i Mateu 25. No cal que llegiu una altra cosa. Us ho demano de cor!...”

Traducció: Marta Nin

(Escolteu aqui el text integral en castellà)