“Ningú pot quedar-se indiferent davant les desigualtats que encara hi ha al món!”

Discurs del papa Francesc a la comunitat de la favela Varginha (Brasil), 25 de juny de 2014

"És bonic ser aquí amb vosaltres. Ja des del principi, tot programant la visita al Brasil, el meu desig era poder visitar tots els barris d'aquesta nació. Hauria volgut picar a cada porta, dir «bon dia», demanar un vas d'aigua fresca, prendre un «cafezinho», no un got de cachaça, parlar com amic de casa, escoltar el cor de cada un, dels pares, els fills, els avis ... Però el Brasil, és tan gran! I no es pot picar a totes les portes. Així que vaig triar venir aquí, a visitar la vostra comunitat, que avui representa tots els barris del Brasil. Que bonic és ser rebuts amb amor, amb generositat, amb alegria! Només cal veure com heu decorat els carrers de la comunitat; també això és un signe d'afecte, neix del cor, del cor dels brasilers, que està de festa. Moltes gràcies a tots per la calorosa benvinguda. Agraeixo als esposos Rangler i Joana seves càlides paraules.

Des del primer moment en què he tocat el terra brasiler, i també aquí, entre vosaltres, em sento acollit. I és important saber acollir, és encara més bell que qualsevol ormamentació. Dic això perquè, quan som generosos acollint una persona i compartim alguna cosa amb ella -una mica de menjar, un lloc a casa nostra, el nostre temps- no ens fem més pobres, sinó que ens enriquim. Ja sé que, quan algú que necessita menjar truca a la porta, sempre trobeu vosaltres una manera de compartir el menjar, com diu el proverbi, sempre es pot «afegir més aigua a les mongetes». Es pot afegir més aigua a les mongetes? Sempre! Sempre! I ho feu amb amor, mostrant que la veritable riquesa no rau en les coses, sinó en el cor.

I el poble brasiler, especialment les persones més senzilles, poden donar al món una valuosa lliçó de solidaritat, una paraula sovint oblidada o omesa, perquè és incomoda.

M'agradaria fer una crida als qui tenen més recursos, als poders públics i a tots els homes de bona voluntat compromesos en la justícia social: que no es cansin de treballar per un món més just i més solidari. Ningú pot quedar-se indiferent davant les desigualtats que encara hi ha al món. Que cadascú, segons les seves possibilitats i responsabilitats, ofereixi la seva contribució per posar fi a tantes injustícies socials. No és la cultura de l'egoisme, l'individualisme, que moltes vegades regula la nostra societat, la que construeix i porta a un món més habitable, sinó la cultura de la solidaritat, no veure en l'altre un competidor o un número, sinó un germà.

Desitjo encoratjar els esforços que la societat brasilera està fent per integrar totes les parts del seu cos, incloses les que més pateixen o estan necessitades, a través de la lluita contra la fam i la misèria. Cap esforç de «pacificació» durarà, ni hi haurà harmonia i felicitat per a una societat que ignora, que margina i abandona la perifèria una part de si mateixa. Una societat així, simplement s'empobreix a si mateixa, més encara, perd una cosa essencial per a ella. No deixem entrar en el nostre cor la cultura del descartable, perquè som germans i ningú és descartable. Recordem sempre: només quan s'és capaç de compartir, arriba la veritable riquesa, tot el que es comparteix es multiplica. Pensem en la multiplicació dels pans de Jesús. La mesura de la grandesa d'una societat està determinada per la forma en què tracta qui està més necessitat, qui no té més que la seva pobresa.

També voldria dir que l'Església, «advocada de la justícia i defensora dels pobres davant intolerables desigualtats socials i econòmiques, que clamen al cel» (Document d'Aparecida, 395), vol oferir la seva col·laboració a tota iniciativa que pugui significar un veritable desenvolupament de cada home i de tot l'home. Estimats amics, certament cal donar pa a qui té gana, és un acte de justícia. Però hi ha també una fam més profunda, la fam d'una felicitat que només Déu pot sadollar. Fam de dignitat. No hi ha una veritable promoció del bé comú, ni un veritable desenvolupament de l'home, quan s'ignoren els pilars fonamentals que sostenen una nació, els seus béns immaterials: la vida, que és un do de Déu, un valor que sempre s'ha de tutelar i promoure; la família, fonament de la convivència i remei contra la desintegració social; l'educació integral, que no es redueix a una simple transmissió d'informació amb l'objectiu de produir guanys; la salut, que ha de buscar el benestar integral de la persona, incloent la dimensió espiritual, essencial per a l'equilibri humà i una sana convivència; la seguretat, en la convicció que la violència només es pot vèncer partint del canvi del cor humà.

Voldria dir una última cosa. Aquí, com en tot Brasil, hi ha molts joves. Estimats joves, vosaltres teniu una especial sensibilitat davant la injustícia, però sovint us sentiu defraudats pels casos de corrupció, per les persones que, en lloc de buscar el bé comú, persegueixen el seu propi interès. A vosaltres i a tots us repeteixo: no us desanimeu mai, no perdeu la confiança, no deixeu que l'esperança s'apagui. La realitat pot canviar, l'home pot canviar. Sigueu els primers que tracteu de fer el bé, de no acostumar-vos al mal, sinó a vènce'l. L'Església us acompanya oferint-vos el do preciós de la fe, de Jesucrist, que ha «vingut perquè tinguin vida i en tinguin a desdir».

Avui us dic a tots vosaltres, i en particular als habitants d'aquesta comunitat de Varginha: No esteu sols, l'Església està amb vosaltres, el Papa està amb vosaltres. Porto cada un de vosaltres en el meu cor i faig meves les intencions que niuen en el més íntim: la gratitud per les alegries, les peticions d'ajuda en les dificultats, el desig de consol en els moments de dolor i sofriment. Tot ho encomano a la intercessió de la Mare de Déu d'Aparecida, la Mare de tots els pobres del Brasil, i amb gran afecte us imparteixo la meva benedicció. Gràcies!