Vés al contingut
Per Lluís Serra Llansana .
A Gerasa
Quan es pensa en la missa, s’acostumen a utilitzar criteris de valoració simplistes i reductors. N’hi ha que es fixen en el seguiment de les normes litúrgiques. En comptes de parlar del seu sentit teològic i espiritual, es concentren en els ritus. Altres redueixen la missa a l’homilia. N’avaluen, gairebé sempre amb esperit crític, la llargada, el contingut i el mètode utilitzat pel celebrant. És un moment d’escoltar o de desconnexió per part de la gent? N’hi ha que veuen la missa des de l’òptica estadística per indicar si un cristià és practicant o no. Sorgeixen moltes preguntes. Quants dels assistents hi acudeixen sobretot per complir el precepte dominical? Quants redueixen la pregària de la setmana a la missa dominical sense cap altra estona per a la pregària personal, familiar o grupal? Quants pensen que es tracta de resoldre una necessitat individual? N’hi ha prou de veure els feligresos que hi assisteixen escampats per tot el temple, cadascú a la seva. Com es preparen els cants: selecció, execució, contingut i bellesa? Als que proclamen les lectures, se’ls entén, vocalitzen, saben què llegeixen, s’han preparat abans? Quan es fa la col·lecta, s’aporta, poc o molt, però significativament? Quants viuen la missa per alimentar el seu esperit amb la Paraula de Déu i la comunió del cos (i la sang) de Crist? No hem de ser negatius, però cal obrir els ulls. La resposta la té cadascú dins seu.
No obstant això, no sembla escabellat creure que cal repensar la missa. L’eucaristia es vincula a la persona de Crist, però es viu en comunitat cristiana. Hi pot haver missa sense que l’assemblea sigui i se senti comunitat? «On n’hi ha dos o tres de reunits en el meu nom, jo sóc allí enmig d’ells» (Mt 18,20). Ens sentim convocats pel Senyor o cadascú va a la seva? La presència real de Crist té diferents dimensions: la Paraula, el Pa i el Vi, la Comunitat i els Pobres. Si no es viuen totes aquestes dimensions a la vegada, és que potser no se’n viu cap. Construir comunitat és un camí eucarístic de gran profunditat. S’afavoreix la participació, la integració de les persones que acudeixen a la parròquia? Potser les parròquies també s’haurien de plantejar la seva immersió lingüística perquè la comunitat no es fragmenti en grups per llengües? Com Tomàs, com l’hemorroïsa... cal tocar Crist. Si la missa no és manera d’experimentar el contacte real amb Jesús i amb els altres... de què parlem? Quin paper tenen els laics, homes i dones, en la celebració eucarística? En comptes de proliferar horaris, no caldria coordinar-los amb les parròquies properes per potenciar més les misses que s’hi celebren? Es pot trobar a internet una informació fiable dels horaris de missa? El moment culminant de la comunitat cristiana no el podem deixar a la improvisació o a la rutina.
Grups

Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número

Donatiu Bizum

o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.