Les darreres setmanes, un protagonista indiscutible en els mitjans de comunicació, i també al carrer, ha estat el ministre Wert. Si pretenia fer sarau, ben segur que ho ha aconseguit. El passat mes de desembre vaig escriure: “Algú ha comès un error molt greu: redactar un avantprojecte de llei orgànica per a la millora de la qualitat educativa sense tenir prou en compte la situació i les necessitats reals de les escoles”.
Ara, quan el Projecte de Llei ja ha estat aprovat pel Consell de Ministres, observo que alguns han cregut que era bo de fer tot el que calgués per tal de desprestigiar la iniciativa del ministre Wert, fins i tot atribuint al Projecte de Llei coses que jo no hi he sabut trobar. A parer meu, aquests també han comès un error greu.
No seré jo el qui defensi tot el que s’hi afirma, en el Projecte de LOMCE, però tampoc no seré jo el qui digui que tot el que conté és un disbarat. En la meva vida professional, he tingut moltes ocasions, potser massa ocasions!, d’analitzar lleis relatives a l’educació escolar, des de la primera que va desenvolupar un aspecte de l’article 27 de la Constitució ‒la LOECE‒, fins a la darrera ‒la LOE‒, passant per la LODE, la LOGSE i la LOCE. Puc dir que me n’he fet un tip!
Per això, m’agradaria que tots els qui volguéssim manifestar la nostra opinió sobre qualsevol llei relativa a l’educació sabéssim distingir les raons polítiques de les raons pedagògiques, encara que aquesta distinció no sempre sigui fàcil. I també m’agradaria que els arguments adduïts, a favor o en contra, mostressin clarament que el text de la llei ha estat llegit amb prou atenció.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.