Una part del rebuig al cristianisme que observem avui en la nostra cultura prové de l’absolut desconeixement del missatge antireligiós de Jesús. Amb el terme “missatge antireligiós” vull referir-me al seu contundent al·legat i la seva audaç missió contra les patologies religioses vigents en el seu temps i esteses en totes les religions fins als nostres dies. Aquestes patologies promouen avui, amb una lògica inevitable, a confondre el cristianisme amb les seves terribles deformitats passades i presents. Per contra, un coneixement aprofundit de Jesús com combatent “antireligiós” i veritable “purificador” del fet religiós el faria automàticament digne d’interès per a les mentalitats més contràries i combatives de la religió. Alhora, faria més difícils les deformacions en el si del mateix cristianisme.
Per poc que un s’aproximi a les paraules i fets de Jesús, crida de seguida l’atenció el seu rebuig, insistent, dràstic i frontal, de totes les formes d’opressió i abús basades en la fe, contra totes les formes d’utilització de la fe en favor d’interessos econòmics i polítics, contra l’autoritarisme, arrogància, legalisme, corrupció i hipocresia de bona part dels líders religiosos del seu temps, contra la segregació per motius religiosos de col·lectius sencers (samaritans, leprosos, dones...), contra la aliança entre poder religiós i el poder polític, contra l’esclafament de la fe sota el pes de rituals, prescripcions i prohibicions de tota mena que desvirtuen la seva essència.
Així mateix, Jesús combat també totes les idolatries i les deformacions que presenten un Déu repressor i violent, i mostra Déu com a Pare infinitament misericordiós i obert sempre al perdó i a l’amor superabundant. En coherència, proposa un model de comunicació de la fe totalment allunyat de tota violència, imposició o pressió, fonamentat en la humilitat i la feblesa del qui es deixa matar (“us envio com anyells entre llops”). I, a diferència de tradicions religioses anteriors i posteriors, no proposa rituals, ni sacrificis, ni tabús, ni prescripcions (ni sobre el cos, ni sobre el vestit, ni sobre el menjar...), sinó que situa el centre de la fe en l’amor i el perdó, fixant com a model allò que ell mateix fa: fer-se esclau i servidor de tots, especialment els més necessitats i els més vulnerables.
Per tots aquests motius, Jesús s’enfronta contra els qui fan de la fe un negoci o font d’ingressos (mercaders del temple), contra els qui s’exhibeixen com a purs i autèntics creients (fariseus) i contra les autoritats religioses que s’aprofiten de la fe en benefici propi (sacerdots i mestres de la llei), i qüestiona o relativitza les lleis religioses (com el descans del dissabte) o el llocs (com el Temple) aparentment més sagrats que han estat absolutitzats. Al mateix temps, reprèn amb enorme duresa als seus seguidors quan cauen en les mateixes patologies religioses: la de voler constituir-lo en autoritat terrenal, aïllar-lo del món, preservar-lo amb les armes d’una execució ignominiosa, servir-se d’ell per cercar el poder o la pròpia glòria, pretendre gaudir d’ell en exclusiva, o condemnar i excloure a altres creients que, tot i fer el bé, no són del propi grup...
Mai no destacarem ni reflexionarem prou que fou precisament aquest continuat i obert enfrontament de Jesús contra a la religió constituïda i contra les seves patologies i abusos, el que portà a les autoritats religioses a conspirar per eliminar-lo. I ho van fer precisament usant la religió i manipulant el poder polític, convertint de fet a Jesús en una “víctima” de la religió.
