La humilitat és la virtut que serveix d’antídot contra l’orgull. La seva etimologia prové d’humus (terra). L’humil no vola pels aires, sinó que toca de peus a terra. Segons el diccionari, és la virtut que consisteix en el reconeixement de les pròpies limitacions i febleses, i actuar segons aquest coneixement. Com a virtut s’allunya de les dinàmiques de superioritat, d’importància, d’ambició personal, de lluita pel poder, de seducció manipuladora. Com diu santa Teresa, «la humilitat és la veritat». Entesa com a complex psicològic condueix a l’empobriment de la persona, a la renúncia d’objectius vàlids, a la manca de formació intel·lectual i humana. Cal saber discernir. Jesús és benèvol i humil de cor, però en cap cas una persona acomplexada. Anuncia el Regne de Déu, denuncia els abusos dels poderosos, sempre està al costat dels senzills i dels pobres i, quan cal, es juga la vida. No es deixa endur mai pel seu ego. L’humil reconeix les seves limitacions i les accepta, però no per això es resigna. No es vol posicionar per sobre de ningú. Respecta la dignitat dels altres i no es deixa arrossegar per la seva fama ni per l’atractiu de la glòria humana. Tracta amb la mateixa delicadesa el rei que el captaire. No es defensa inútilment de les crítiques. Les escolta per descobrir què tenen de veritat. Col·labora, no domina. Sap donar i sap rebre. Compareix. És tan fàcil creure’s millor i més important que els altres! Quin engany! L’humil és respectat i estimat. No pot abaixar mai la guàrdia, perquè a la primera oportunitat reapareix l’orgull que es presenta com un monstre de set caps o l’au fènix, que reneix sempre de la seva cendra. La humilitat no s’ensenya a partir de tractats teòrics, sinó amb l’exemple de la mateixa vida.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.