Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Homilia del papa Francesc a la Casa de Santa Marta 15 de maig de 2013
 
L'homilia del papa es desenvolupa a partir del fragment dels Fets dels Apòstols on Pau exhorta els ancians de l'Església d'Efes a vetllar per ells mateixos i per tot el ramat, a ser pastors atents als "llops ferotges". És una de les "pàgines més maques del Nou Testament" ha subratllat el papa, "plena de tendresa, d'amor pastoral" en la qual emergeix la "bonica relació del bisbe amb el seu poble". Segons Francesc, es bisbes i els capellans estan al servei dels altres, per custodiar, edificar i defensar el poble. És "una relació de protecció, d'amor entre Déu i el pastor i el pastor i el poble".
 
"Al cap i a la fi un bisbe no és un bisbe per a si mateix, ho és per al poble; i un capellà no és capellà per a si mateix, ho és per al poble: al servei de, per fer créixer, per pasturar el poble, el seu ramat, oi? Per defensar-lo dels llops. Que bonic pensar això! Quan el bisbe actua aixi, es crea una relació ben maca amb el poble, com el bisbe Pau amb el seu poble, oi? I quan el capellà té aquesta relació ben bonica amb el poble, dóna amor: neix amor entre ells, un amor veritable, i l'Església s'uneix".
 
La relació del bisbe i del capellà amb el poble és una relació "existencial, sagramental". "Nosaltres necessitem les vostres pregàries", ha dit Francesc, perquè "el bisbe i el capellà també poden ser temptats". Els bisbes i els capellans han de resar molt, anunciar Jesucrist Ressuscitat i "predicar amb coratge aquest missatge de salvació". "Però nosaltres també som homes i pecadors", "som temptats". I quines són les temptacions del bisbe i del capellà?
 
"Sant Agustí, comentant el profeta Ezequiel, n'esmenta dues: la riquesa, que pot convertir-se en avarícia, i la vanitat. I diu: 'Quan el bisbe, el capellà, s'aprofita de les ovelles per a si mateix, el moviment canvia - ja no és el capellà, el bisbe, per al poble sinó el capellà i el bisbe que manlleven al poble'. San Agustí diu: aferrat als diners, es torna avar i també sovint simoníac. O se n'aprofita de la llana per la vanitat, per vanagloriar-se".
 
"Quan un capellà, o un bisbe, va rere els diners, el poble no l'estima i això és un senyal. Però ell mateix acaba malament”. Sant Pau recorda haver treballat amb les seves mans, explica el papa, "no tenia un compte al banc, treballava. I quan un bisbe, un capellà, va pel camí de la vanitat entra en l'esperit del arribisme - i fa molt de mal a l'Església-, acaba fent el ridícul, es vanagloria, li agrada de fer-se veure, tot poderós... I, al poble, això no li agrada!" Pregueu per nosaltres - repeteix el papa - "perquè siguem pobres, perquè siguem humils, bondadosos, al servei del poble".
 
Per acabar Francesc ha suggerit la lectura dels versicles 28-30 del capítol 20 dels Fets dels Apostols, on Pau diu: «Vetlleu per vosaltres mateixos i per tot el ramat, del qual l'Esperit Sant us ha fet encarregats perquè pastureu l'Església de Déu, que ell va adquirir amb la sang del seu propi Fill. Sé que després de la meva partença s'introduiran enmig vostre llops ferotges que no planyeran el ramat. Fins i tot d'entre vosaltres sortiran homes que propagaran doctrines de perdició per arrossegar els deixebles darrere d'ells».
 

"Llegiu aquesta pàgina tan maca i, tot llegint-la, pregueu, pregueu per nosaltres els bisbes i pels capellans. Ho necessitem molt per mantenir-nos fidels, per ser homes que vetllen pel ramat i també per nosaltres mateixos, per ser homes que vetllen ben bé, amb el cor  adreçat sempre al ramat. I també que el Senyor ens defensi de les temptacions, perquè si anem pel camí de les riqueses, si anem pel camí de la vanitat, ens convertim en llops i no pas en pastors. Pregueu per això, llegiu això, i pregueu. Que així sigui". 

Traducció: Marta Nin