DÉU-AMOR, MISTERI DE RELACIÓ

(Fra Josep Manuel Vallejo) Les úniques vegades que l’Escriptura ens dona una “definició” de Déu es troben als escrits joànics: Déu és Esperit (Jn 4,24) i Déu és Amor (1 Jn 4,8). Per tant, l’Esperit és Amor, i l’amor tal com el coneixem sols es pot donar entre persones. L’Esperit-Amor és Relació entre Persones: l’Amor entre el Pare i el Fill. Ens ho descriuen perfectament dues escenes molt denses de l’Evangeli: el Baptisme de Jesús i la Creu.

En el Baptisme, quan Jesús surt de les aigües s’obren els cels i se sent la veu del Pare estimant el Fill, i en aquesta estimació davalla l’Esperit Sant (Lc 3,22). A la Creu, Jesús invoca al Pare i, en el moment de morir, dóna l’Esperit (Jn 19,30). L’evangeli de Joan és el que millor ens expressa aquest misteri de relació personal que és Déu-Trinitat: “... Com tu, Pare, estàs en mi i jo en tu. Que també ells estiguin en nosaltres...” (Jn 17,21). A la comunió d’Amor entre el Pare i el Fill, que és Déu, estem convidats a participar-hi, aquest és tot el designi de Déu des dels inicis de la Creació.

Però el més increïble és que aquesta relació d’Amor existeix des de sempre i és la que ha impulsat la Creació del món. L’Esperit que aletejava sobre les aigües a l’inici (Gn 1,1) és una Relació d’Amor. La Creació i la conservació en l’ésser és obra de la Trinitat, Misteri de relació personal. Per això, tot el creat està impregnat d’Amor perquè ha estat fet per Amor, és vestigi i signe de l’amor amb que ha estat creat. Per això, en la contemplació de les coses creades, podem albirar la grandesa i la bondat de l’Artista que les ha confegit. Semblantment, si l’home és creat a imatge de Déu-Trinitat (Gn 2,24) vol dir que tenim a dins un dinamisme relacional, som relació d’amor i ens realitzem en la mesura que fem créixer aquesta relació. El sentit de la vida cristiana està en accedir a participar en la relació d’Amor que és Déu per poder relacionar-nos entre nosaltres amb el mateix Amor. La comunitat cristiana està destinada a ser imatge vivent i visible de la Trinitat.

L’Encarnació, doncs, no sols té com a objectiu salvar-nos de l’esclavatge del pecat, sinó que el designi fonamental està en divinitzar-nos i convidar-nos a participar de la Vida Trinitària, el Banquet Celestial, que ja comença aquí en la comunitat cristiana. D’aquí el paper central de l’Eucaristia on, asseguts a la taula de la Trinitat, participem de l’aliment que ens divinitza i ens fa entrar en comunió amb Déu-Amor. El Cristianisme és una oferta fantàstica de comunió i d’amistat amb Déu, que ens ha creat, s’ha revelat i ens convida a participar del Banquet de la seva Vida.