×

Missatge d'avís

The service having id "_mobile_whatsapp" is missing, reactivate its module or save again the list of services.

Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

El Consell de Ministres espanyol va aprovar el passat divendres la remissió a les Corts Generals del Projecte de Llei orgànica per a la millora de la qualitat educativa (LOMCE, d’acord amb les sigles en castellà).

La presentació d’aquest projecte ha fet palesa una explícita bel·ligerància contra l’autonomia educativa de les comunitats autònomes i un atac, particularment, contra el model lingüístic de l’escola catalana. La bel·ligerància és tan gran, de fet, que fa presagiar no res de bo.

No cal dir que, des del punt de vista competencial i lingüístic, els propòsits de la LOMCE són d’anorreament autonòmic. Una posició que no compartim i que cal combatre amb tots els mitjans democràtics a l’abast.

El dret a l’autogovern educatiu de Catalunya i un model lingüístic de convivència i cohesió social per a la nostra escola s’han de defensar. Com ja hem dit d’altres vegades, la Generalitat de Catalunya, Parlament i Govern, ens tindran sempre al seu costat en aquesta comesa.

Mal inici, doncs, per a un projecte de llei que està portant més divisió en el món educatiu i que, en bona mesura, està dissenyat a la contra.

Com ja apuntàvem en valorar els avantprojectes, aquesta és una llei clarament innecessària. La seva proposta va molt més enllà dels problemes educatius. Tant és així, que el possible debat sobre algunes qüestions educatives -com la diversificació de la secundària obligatòria- quedarà del tot ofegat per la magnitud dels altres objectius polítics que conté.

Davant les dificultats que estem vivint, la LOMCE no serà sinó un entrebanc més i un enorme dispendi de les nostres energies, necessàries per abordar els problemes reals i els reptes que volem superar.

A més, el clima creat pel ministre responsable de la llei enverina un debat parlamentari del qual no es pot esperar gran cosa. Potser, tal com dèiem fa uns dies, la LOMCE no s’acabarà aplicant, però l’aprovació del projecte és una mala notícia.

El PSOE, en boca del seu secretari general, ha carregat contra la religió, com si aquest fos el gran tema de la LOMCE, i de seguida ha trobat requesta. PSC i ICV ja parlen de defensar l’escola pública, com si la LOMCE modifiqués en alguna cosa el seu estatus. Ja es veu que la indignació que la LOMCE ha provocat, particularment a Catalunya, alguns la volen aprofitar per portar l’aigua al seu molí. Entre els uns i els altres podem prendre mal.

Desconeixem el text definitiu del projecte; però, si no ha canviat gaire en relació als darrers avantprojectes, més enllà d’alguna mesura esparsa, el conjunt és inacceptable. Restarem amatents, doncs, a l’evolució els esdeveniments, que malauradament estaran més condicionats pels criteris polítics que no pas pels educatius. I hi direm la nostra quan sigui estrictament necessari.